El 3 d’abril del 1979 es van fer les primeres eleccions municipals de la democràcia. Antoni Siurana, del PSC, les va guanyar i a més del seu partit s’hi van presentar la UCD (Alfonso Porta), CiU (Josep Antoni Duran Lleida), ERC (Albert Vives) i el PSUC. De fet, només l’històric partit va tenir una candidata a l’alcaldia, Magda Ballester. Des de llavors fins ara ha plogut molt i les dones sempre han estat minoria com a candidates a paera en cap. Fins el mes de maig del 2027, quan ara per ara hi ha confirmades tres candidates i només dos homes.
A priori seran l’alcalde Fèlix Larrosa (PSC) i el cap de l’oposició Xavier Palau (PP) els únics candidats masculins. La resta, si res no canvia, seran dones. Jordina Freixenet (ERC) agafarà el relleu de Miquel Pueyo al capdavant de la candidatura republicana mentre que Violant Cervera també s’estrenarà de candidata de JxCat (el 2023 va ser Toni Postius qui va encapçalar la llista). Però no només JxCat i ERC tindran dones al capdavant, sinó que també ho farà Aliança Catalana, la formació d’extrema dreta que s’estrena per primer cop a les municipals a Lleida. El partit d’Orriols ha optat per una dona com a candidata, l’exmilitant d’Unió Democràtica de Catalunya i de Demòcrates, Meritxell Feliu. Serà, doncs, l’elecció més femenina on, més enllà del resultat, guanyen les candidates amb una ràtio que per ara és de 3-2 respecte a les llistes que opten per alcaldables homes (PSC i PP) però que podria ser de 5-2 si Vox i el Comú opten per repetir cartell i presenten Glòria Rico i Laura Bergés com el 2023. Els dos partits han evitat confirmar encara qui encapçalarà les llistes.
ARNALOT, LA QUE MÉS VA REPETIR
Si el 1979 només hi havia una dona candidata a paera en cap (Magda Ballester, del PSUC), el 1983 no n’hi va haver cap. Només van sortir tres partits (PSC, AP i CiU) i en cap hi havia dones. Van ser Antoni Siurana, Carlos Gómez Estopiñán i Guillem Sàez els qui van encapçalar aquestes candidatures.
A les municipals del 1987 tampoc hi va haver dones al capdavant. Aquella elecció, que va donar peu al govern de Manel Oronich amb Francisco Freixes, tampoc tenia dones al capdavant. Siurana liderava el PSC i Gómez Estopiñán repetia al PP. El mateix criteri masculí es va seguir el 1991, quan després de la moció de censura a Manel Oronich, Antoni Siurana va recuperar la majoria absoluta amb una Paeria amb només el PSC, amb ell al capdavant, el PP; amb Jaume Barnola de candidat, i CiU, que estrenava Josep Varela. Va ser el 1995 quan hi va tornar a haver una dona de candidata, la popular Pilar Arnalot, que va repetir a les eleccions municipals del 1999 i les del 2003. Era, per això, l’única alcaldable.
El 2007, amb Arnalot ja fora de la política, la única candidata a paera en cap va ser Mercè Rivadulla d’ICV-EV. El 2011 va créixer la ràtio de candidates. ERC va presentar Montse Bergés, que no va treure representació, Cs, amb Ángeles Ribes, que tampoc va sortir, i el PP d’Imma Manso, que va ser regidora en una paeria tripartita (PSC, CiU i PP). El 2015 Ribes va repetir a Ciutadans (llavors amb quatre edils) i el PP va presentar Dolors López. Ribes va repetir el 2019, on l’altra candidata era Rosa Peñafiel, de la CUP, que no va aconseguir representació.
El 2023 hi va haver quatre candidates: Ángeles Ribes (Valents) i Maria Burrel (Cs), que no van sortir, i Glòria Rico (Vox) i Laura Vergés (Comú), que sí van entrar al consistori. Els candidats masculins van ser cinc.
