Que continuï l’espectacle! Està bé, sí, molt bé, que tornin les tertúlies a les cantonades. Estic asseguda fora, al carrer, un dilluns de finals d’abril a la ciutat, mestres i mestresses surten amb la cadira i l’uniforme a esperar allò que ja esperàvem de temps. A esperar que comenci allò, allò que s’ha estat gestant, una mena de por indefinida, acceptem-ho, una mica de por sí. Una bola, un garbuix, el núvol, el famós núvol que tot ho guarda. Esperem que sigui un núvol-vaca, que descarregui benzina, algun combustible per als generadors, perquè no l’entenem el núvol, i la xarxa! Sí, també la xarxa és molt important, també ho eren les manetes, fer girar una maneta! Així, que tornin les tertúlies a les cantonades, que fent safareig, potser ens il·luminem.
Sessió: No iniciada
