A la paret del magatzem de casa resta penjat un cartell amb la frase “Tot anirà bé”. El va pintar durant el confinament la meva filla que aleshores tenia deu anys. Era petita i, aquell any, es va fer gran de cop. Com a serveis essencials son pare, sanitari del SEM, i jo, periodista, anàvem cada dia a treballar. Amb les escoles tancades i els padrins reclosos a casa per evitar contagis ella va aprendre a estar sola a casa amb l’única companyia del gat i de les videoconferències. La pandèmia ens va fer prendre decisions, unes més fàcils que altres. En el nostre cas vam optar per no aïllar-nos del meu home tot i que, sobretot al principi, només una bossa de brossa i una mascareta gastada el protegien dels malalts de Covid que cada dia traslladava a l’hospital. A nosaltres, per sort, tot ens va anar bé.
Sessió: No iniciada
