Vaig arrossegar durant molt de temps el primer cotxe que havia pogut comprar sense demanar diners als pares. Un “600” de segona mà, tan atrotinat que, quan frenava, veia l’asfalt a través dels pedals. Per compensar el sentiment d’inferioritat, en conduir envoltada de voitures de disseny, li vaig penjar un rètol on es llegia ‘Small is beautiful’, és a dir ‘El petit és bell’. La sofisticació de l’anglès era el punt indispensable per aixecar-me la moral. Ha plogut molt i he canviat sovint de cotxes, però el cartell el conservo. Si aleshores em servia per circular sobre quatre rodes, ara em serveix per rodar per la vida. És ben cert que les vivències petites i entranyables són les més belles: la companyia dels teus, una copa de bon vi, la conversa, el silenci expectant de l’alba, o la rara flexibilitat de la llum damunt les coses…
Un dels plaers més grans, però, me’ls dona la lectura. I malgrat que tinc tendència a empassar-me molt del que em cau a les mans, les millors satisfaccions les trobo en els contes. Digui’m nena, però des de “La Caputxeta” de la infantesa no hi ha literatura que em commogui tant com un bon conte. I com més petit, breu, més endins. L’eliminar allò superflu fa que cada adjectiu i paraula compti. L’economia del llenguatge maximitza l’impacte emocional narratiu i exigeix la complicitat del lector per completar la història. Els bons contes, mai no s’obliden. Quan s’acaben, els segueixes donant voltes. Faig memòria: ‘La meva Cristina i altres contes’ de Mercè Rodoreda, ‘El festí de Babette’ d’Isak Dinesen, els ‘Contes Macabres’ de Poe, i tots els de Chéjov…
Dijous vinent: Sant Jordi. Si el temps no es posa travesser els carrers esdevindran fira festiva. No se n’estigui de buscar els millors contes a les paradetes. A banda dels clàssics citats més amunt, em permeto suggerir-li alguns de més actuals: ‘Cuentos’, Carlos Castan (Páginas de Espuma), ‘Anatomia de les distàncies curtes’, Marta Orriols (Periscopi), ‘Perdidas en el bosque’, Margaret Atwood (Random House) i ‘Lliçons d’abisme’, Mar Bosch (Empúries). Aquest darrer, un singular exercici del minimalisme i l’humor amb dosi de mala llet. Parlant de contes minimalistes provi a rescatar els de l’Augusto Monterrosso, en especial ‘El dinosaurio’, conte contingut en set paraules: “Cuando despertó el dinosaurio todavia estaba allí”. Suggerent i breu. “Small is beautiful”.
