El tradicional toc de sirena a la Seu Vella a les 16.00 hores va donar el tret de sortida solemne als actes organitzats per la jornada d’ahir en commemoració a les víctimes del bombardeig de Lleida el 2 de novembre de 1937. Prop de les 17.00 hores, davant de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, on se situava anteriorment el Liceu Escolar, es van reunir institucions, familiars de les víctimes i també un supervivent de l’atac amb l’objectiu comú de retre homenatge i recordar les víctimes de l’episodi, que ahir complia 89 anys.
L’acte va començar amb la lectura d’un relat històric contextualitzat de l’historiador Oriol Bosch. L’escrit va reflectir la gravetat dels actes del 2 de novembre de 1937, fent incís en les conseqüències d’aquest episodi, no solament en els habitatges i edificis, sinó en les més de 250 persones que hi van perdre la vida.
Posteriorment, el regidor de Joventut, Educació, Ocupació Xavi Blanco va vincular la raó de l’acte commemoratiu amb les guerres i conflictes existents en el context actual. “És inevitable pensar en què hi ha imatges que malauradament continuen repetint-se”. Blanco també va fer incís durant el discurs a la proliferació dels discursos d’odi “que recorden que la memòria és més necessària que mai per entendre el present i construir un futur diferent”.
Acabades les paraules de Blanco, la Companyia La Màxima de la Fundació Ilersis va oferir una representació del bombardeig amb l’acompanyament musical de Laura Baraut, qui va interpretar amb la viola ‘El Cant dels Ocells’.
El paer en cap, Fèlix Larrosa va agrair a Manel Sampedro, supervivent del 1937 i a les famílies de les víctimes “l’esforç i el coratge” per assistir a l’acte, alhora que va afirmar que reparar la pèrdua no és possible, però “tenim la responsabilitat d’impedir que el pas del temps esborri el que va succeir”, va dir Larrosa.
Un cop finalitzats els parlaments en record a la tragèdia i també la representació teatral, les autoritats, institucions i els presents van fer una ofrena floral als familiars, al supervivent i al monument ‘Memòria, dignitat i vida’ de l’artista Agustí Otero, una estàtua situada on s’erigia l’antic Liceu Escolar de Lleida i que des del 2006 recorda les víctimes del bombardeig i també ret homenatge a la funció pedagògica que el centre fundat per Frederic Godàs i Victorina Vila impulsava.
Sessió: No iniciada
