El passat 15 d’octubre, el Reial Patronat de Santa Maria de Poblet es va reunir al cenobi de la Conca de Barberà amb la presència del rei Felip VI, notícia àmpliament recollida per la rellevància que li donà l’assistència de la primera autoritat de l’estat. Aquest aire de màxim nivell presagiava l’anunci d’una reivindicació llargament reclamada perquè el monestir de Poblet disposi d’una llei específica de protecció com la que gaudeix el monestir de Montserrat. No cal incidir en tot el valor patrimonial, històric, monumental i religiós que té Montserrat. Però Poblet no es queda pas endarrere com a conjunt monumental medieval monàstic amb comunitat cistercenca més important d’Europa, que és com dir més rellevant del món. Tots dos comparteixen declaracions com bé cultural d’interès nacional, però cap de les distincions que honoren Poblet comporta dotació econòmica. En canvi, la llei que protegeix Montserrat, consagra en l’article 4 importants aportacions de les següents entitats: Generalitat de Catalunya, ajuntaments del Bruc, Collbató, Monistrol de Montserrat i de Marganell, consells comarcals d’Anoia, Bages i Baix Llobregat, diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i l’administració central de l’estat. Hi havia l’esperança que durant l’esmentada recent reunió del Patronat, el president Illa anunciés la tramitació al Parlament de la llei específica de Poblet, aprofitant la reclamació que en va fer el pare abat. Jaume I el Conqueridor, i sobretot Joan II el Sense Fe, es deuen estar regirant a la tomba.
Sessió: No iniciada
