Que la festivitat de Tots Sants s’hagi escaigut en cap de setmana ha desdibuixat enguany l’habitual confrontació entre les tradicions nostrades de la castanyada i els costums importats dels països anglosaxons, bàsicament l’ambientació relativa a la celebració de Halloween. Tot i aquest recés, intueixo que no hi ha res a fer i que el ritual de les castanyes, els panellets, els moniatos i el moscatell té els dies comptats, una caducitat que avançarà sense remei amb els successius relleus generacionals alimentada per les xarxes socials, la televisió i el cinema. Les meves filles van anar a una escola pública, laica i catalana que els va fer cultivar i seguir els hàbits propis del país, amb disfresses de castanyera, elaboració de panellets, i balls i cançons relacionats amb la celebració. Aquests dies, però, he vist infants camí de l’escola coberts amb el mocador al cap i el davantal de castanyera, però també d’altres d’abillats amb unes disfresses que farien por al mateix Freddy Krueger. Fins no fa gaire, això era impensable per celebrar la castanyada a l’escola. A Lleida, a més, algunes comunitats de veïns de la capital amb pares joves s’han sumat a la moda de Halloween amb carabasses, teranyines, aranyes gegants, personatges monstruosos i el conegut “truco o trato”. Estèticament, la castanyada no és pas competitiva, i gastronòmicament tampoc, diria. Cada cop hi ha menys infants atrets pels panellets o les castanyes, com cada cop és més difícil trobar nens i nenes delerosos de tastar el torró tou o dur. Estem perdent la castanyada i anem pel camí de perdre els Reis Mags. La globalització i Hollywood ens estan esborrant del mapa.
Sessió: No iniciada
