No soc fan d’Eurovisió, he vist alguna actuació en diferit però, des que el grup finlandès Lordi allà per l’any 2006 va guanyar Eurovisió que no m’havia agradat cap actuació fins enguany que em van fer descobrir en Tommy Cash. Reconec que em vaig sentir identificada amb el videoclip, cançó fresca, amb ritme i un cantant a punt de patir el síndrome d’abstinència per manca d’espresso macchiatto. Bé, soc més d’espresso ristretto però em serveix igual. Llàstima que a Eurovisió no volen entendre que el concurs esta macchiato, tacat, i tacat d’interessos des del seu inici. No s’entén la participació d’Israel i per a més inri i mentre canta el tema com si fos un virolai continuï matant gazaties tant impunement. Totes les decisions són polítiques, el silenci també, en aquell moment RTVE em va representar.
Sessió: No iniciada
