Ja tenim aquí un nou Aplec del Caragol i ja van 44 edicions. Déu n’hi do. Sense ser mai collista, gairebé cada any he ficat la banya en la festa, tant per fer feina com per gaudi. Com a persona gran que soc (més aviat vella), ja vaig anar-hi quan l’Aplec va començar a la llera del riu (encara tinc pols a la gargamella). Com a periodista local, també he escrit desenes de pàgines sobre la festa caragolaire de Lleida. Ara recordo amb nostàlgia el Manolo Calpe, president de la Fecoll i un dels fundadors de l’Aplec. Quan no hi havia mòbils, l’havia de buscar entre la multitud perquè em fes declaracions pel diari. Val a dir que sempre em convidava a un beure (o més…) També vull reconèixer altres presidents, com Xavier Pérez i Ferran Perdrix, als quals felicito. I, sobretot, al gerent de la Fecoll, el bon amic Jesús Bometón, que aviat passarà a millor vida (vull dir que deixarà de treballar, que ja li toca). Enhorabona, noi. I a l’Òscar Caberol, alma mater del Resbalón, penya hospitalària on s’escolta bona música. En fi, molts records que em venen al cap. Aquest any, per cert, el meu fill Iago s’estrena com a penyista als Xuts. Segur que s’ho passa d’allò més bé perquè d’això es tracta. No m’enrotllo més. Salut i bon Aplec del Caragol a tothom.
Sessió: No iniciada
