En el vol cap a Menorca coincideixo a l’avió amb Rosa Maria Calaf. El dia anterior, la veterana periodista recollia la Creu de Sant Jordi. Rosa Maria Calaf va ser l’encarregada de parlar en nom dels vint-i-un distingits amb el màxim guardó de Catalunya. L’endemà, viatjava a Menorca per fer una conferència a l’Ateneu de Maó sobre La qüestió xinesa. Calaf, que està en els 80 anys, em diu que porta un activisme contra l’edatisme, la discriminació de les persones en funció de l’edat. “És poc intel·ligent desaprofitar l’experiència de persones grans”, em comenta. Rosa Maria Calaf ha estat corresponsal de TVE a Nova York, Moscou, Roma, Hong Kong i Pequín. Ha recorregut 185 països. “No t’han matat quan estaves en actiu i et mataran ara que estàs de vacances”, li diu son germà. Però la Premi de Periodisme de Catalunya no està de vacances. “Sempre estic en moviment. El contacte personal és fonamental”, engega com a crítica al vici de mirar el món a través de les pantalles. Quan va estudiar Dret, Calaf ja volia ser o diplomàtica o reportera. Els companys de Facultat li deien que “això no és per a noies”. I tant que ho és! Amb l’Ateneu de Maó ple com un ou, Calaf mostra la seva preocupació sobre la situació mundial. La Xina ha crescut econòmicament i ha teixit un imperialisme blanc arreu. “He estat en països tan remots com les Illes Salomó o Eritrea, a l’Àfrica nord-oriental, i m’he trobat importants colònies de xinesos”, explica. Un detall per entendre el “miracle” econòmic xinès: quan feien les obres per als Jocs Olímpics regia una norma que prohibia treballar per sobre dels 30 graus. Manipulaven els termòmetres del carrer per rebaixar la temperatura.
Sessió: No iniciada
