Eth debat sus se cau escríuer València (dubèrt) o Valéncia (barrat) a connotacions sociopolitiques. Valéncia (barrat) ei vinculat a postures espanholizantes e València (dubèrt) anarie en posicions catalanistes. València (dubèrt) ei normativizat per Institut d’Estudis Catalans e pera Acadèmia Valenciana dera Lengua, qu’an era autoritat. Valéncia (barrat) ei defensat per lo Rat Penat e era Real Academia de Cultura Valenciana (Acadèmia espanholista que non a era autoritat sus era lengua). En occitan escriuem, tradicionaument e de forma naturalizada, Valéncia (barrat) pr’amor que prononciam [Valéncia], e ena Val d’Aran auem apròp València d’Àneu, damb qui mantenguem relacions respectuoses. Eri, es d’Àneu, tanben diden [Valéncia]. Er occitan a fòrça paraules enes que era “é” e era “è” varien ath long de tot eth territòri; e sò partidari dera ortografia fonetica. Eth nòste compromís hèrm damb es decisions deth IEC e dera AVL non mos impedís escríuer en occitan Valéncia (barrat). Quan escriuem en catalan/valencian metem València (dubèrt). Però, en aguest article, e sonque en aguest article, en occitan, e en aguesti moments en qu’eth debat sus er accent a prés tanta importància politica, emplegui, en occitan, era forma València (dubèrt), entà mostrar eth compromís.
Aguesti dies 23, 24 e 25 de mai, en Mòra d’Èbre i a era Hèira professionau d’espectacles literaris en lengua catalana, Litterarum, promoiguda per Ajuntament dera localitat. Era nauetat, en aguesta 18au edicion, ei que i a ua bona preséncia der occitan. Ei deguda ara sensibilitat, ara conciéncia deth sòn director, Lluís Xavier Flores, nomenat recentament. En tota era documentacion de difusion dera hèira s’i dèishe constància dera preséncia der occitan que coma reconeish ena presentacion ei pròpi dera Val d’Aran e oficiau en tota Catalonha.
Era organización dera hèira a possat tanben era aliança damb institucions valencianes e aragoneses en tot sajar d’arribar a tot er encastre lingüistic catalan de manèra qu’es Tèrres der Ebre e Mòra d’Èbre poden presumir d’estar-ne er eish vertebrador. Er objectiu ei qu’entar an que ven s’incremente damb participacion d’Andòrra e era Catalonha deth Nòrd.
Lluís Xavier ei lingüista, professor de catalan, valencian d’origen e de conviccion, activista cultural, expèrt en musica tradicionau e museografia, damb arraïtzes en Tortosa, bon coneishedor dera lengua catalana, dera aragonesa e dera occitana. Parle correctament er occitan aranés.
Era preséncia der occitan aranés en tota era difusion ei importanta, era presentacion bilingüe catalan-occitan de toti es actes e espectacles n’ei era nòta mès destacada. Ditz Lluís Xavier Flores “aciu en Mòra d’Ebre er occitan tanben ei oficiau encara que molta gent non ac sap; era lengua occitana ei oficiau en tota Catalonha”.
Eth cartèl dera Hèira testimonie era preséncia occitana damb era relacion deth supòrt e participacion que recep de dues institucions occitanistes: eth Cercle d’Agermanament Occitanocatalan (CAOC) e er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana (IEA-AALO). “Volem al menys el suport d’alguna institució representativa d’aquesta llengua occitana i al menys un espectacle en occità”.
Enguan era preséncia der occitan arribe dera man de Lluís Fornés d’origen valencian coma Lluís Xavier. Er acte protagonizat per Fornés a estat de poesia recitada e musicada de diuèrsi autors en lengua occitana. Un bon acte! Fornés ei ua persona vinculada ara lengua occitana des de hè fòrça ans. Ei filològ, escritor, critic musicau e cantant en valencian, damb fòrça exit pendent es ans 70 e 80 deth sègle passat. Eth sòn nòm artistic ei “Lluís el Sifoner”. Ei destacabla era sua Tesi doctorau (2004), “El pensament panoccitanista (1904–2004)…”, ena qu’analise criticament eth procés der occitanisme pendent eth sègle XX. Ei animador, a trauès dera associacion “Òc Valéncia” dera Dictada occitana en València, que cada an se celèbre en mès de 40 localitats occitanes, a participat en diuèrses manifestacions occitanistes en Tolosa e en d’autes ciutats dera Occitània lingüistica… E recentament, per iniciativa deth madeish Lluís Fornés, era associacion ven de publicat en bilingüe catalan/valencian-occitan/aranés eth conde “El melic de Joan Petit/Eth melic de Joan Petit”. Ei de reconéisher!
Lluís Xavier Flores e Lluís Fornés son, aué en dia, es dus valencians que destaquen d’ua forma mès clara era preséncia der occitan, ath cant deth catalan, en tot eth sòn activisme culturau.
Son diuèrsi es trabalhs e es accions sus er occitan desvolopats des de València e per valencians. Non n’acabariem… Prenem coma referéncia de toti eri es paraules der article de Joan Lluís Monjo i Mascaro, tanben valencian, sus “…els parlars occitans continuadors de IPSE…”; Ditz atau “… és la crònica d’un viatge de molt llarga durada de descobriment de l’ànima d’un país fascinant, Occitània, encara que també inquietant, reflex esvaït i premonitori del que nosaltres som”.
