El Consell de Ministres va aprovar ahir el reial decret que regula el nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 que mobilitza 7.000 milions d’euros, el triple que el pla anterior, amb l’objectiu d’elevar i protegir per sempre el parc públic i protegit a preus assequibles.
Segons va indicar la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, aquest pla recull que el 60% de la inversió procedeixi del Govern d’Espanya i el 40% l’aportin les autonomies, que veuran multiplicats per tres els seus fons per al desenvolupament de polítiques públiques que garanteixin l’asequibilitat i la protecció permanent de l’habitatge.
Després de les reunions de la setmana que ve, està previst que durant el segon semestre de l’any començaran a desplegar-se els efectes del pla a totes les CCAA.
Entre les novetats hi ha el blindatge de l’habitatge públic i protegit perquè mai s’hi pugui especular; una clàusula antifrau en les adjudicacions per evitar casos com el que ha passat a Alacant i s’hauran de fer amb criteris objectius mesurables, transparents i traçables, encara que el Ministeri exercirà un doble control o dades públiques al servei de l’interès general per donar transparència al mercat.
Del total de fons, un 40% aniran destinats a la construcció, un 30% a la rehabilitació i un altre 30% a les ajudes.
Hi haurà ajudes a joves per 300 euros per al pagament del lloguer i ajut per a la compra d’un habitatge rural de fins a 15.000 euros per a joves de fins a 35 anys.
També ajudes a dones víctimes de violència de gènere, amb un màxim de 1.000 euros/mes. Una ajuda general al lloguer per 250 euros per a persones amb recursos limitats.
El pla contempla ajudes a la construcció d’habitatge públic o en règim de col·laboració publicoprivada amb fins a 85.000 euros per habitatge. Tindran un preu màxim de lloguer de 900 euros/mes i estaran per sempre protegides. Si són a municipis de menys de 10.000 habitants podran destinar-se a la venda mantenint la protecció.
I també ajudes per finançar la urbanització de sòls on es tingui previst construir, almenys, un 40% d’habitatge protegit amb fins a 8.000 euros per habitatge.
Una ajuda addicional de 8.500 euros per habitatge quan s’utilitzin tècniques d’industrialització. Podrà pujar fins a 93.500 euros per cada habitatge nou quan s’hagi construït de manera industrialitzada.
Un ajut addicional de 8.500 euros quan el nou habitatge es construeixi en una zona de mercat tensionat.
Ajudes a les CCAA perquè puguin exercir el seu dret de tempteig i retracte o perquè puguin adquirir habitatge de forma directa a través del finançament del 70% del cost de ladquisició. Pot pujar al 85% si està en zona tensionada i es traurà a un lloguer màxim de 800 euros/mes.
Cessió d’habitatges a administracions per a lloguer assequible. S’ofereix una ajuda de 17.000 euros (25.000 en zona tensionada) a particulars que la cedeixin a la comunitat, que la posarà a un màxim de 600 euros/mes fins que s’acabi el contracte. Es destinaran fins a 12.000 euros per finançar reformes a aquests habitatges.
Ajuts a la rehabilitació
En aquest capítol es recullen ajudes estructurals de fins a 8.000 euros per habitatge; ajuts d’accessibilitat fins a 13.000 euros; ajuts de rehabilitació energètica de fins a 20.500 euros per habitatge o un ajut extra de 30.000 quan l’habitatge a rehabilitar estigui en un cas històric o compti amb especial protecció.
També ajudes a la rehabilitació d’habitatges que portin buits més de 2 anys amb fins a 30.000 euros si es posen de lloguer assequible 5 anys (al mig rural serà de 35.000 euros).
El sector immobiliari i els partits polítics minimitzen l’impacte de la nova proposta
Diferents operadors del sector immobiliari i partits polítics van coincidir ahir que l’impacte del nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 tindrà una incidència molt limitada al mercat i a la reducció dels preus.
Sumar va qualificar el pla de “molt insuficient”, tant pel pressupost com perquè no inclou mesures reguladores ni fiscals, i la líder de Podem, Ione Belarra, va criticar que els diners que destinaran les administracions “és l’equivalent al que gasta Espanya en despesa militar en dos mesos i mig”.
En nom del PP, el vicesecretari Juan Bravo va dir que l’Executiu “fa molts anuncis, però la realitat és que aquests fets es tradueixen a zero”.
L’Associació de Propietaris d’Habitatges a Llogar (Asval) va valorar el pla suposa, però va assenyalar que “el seu impacte serà limitat si no es reforça l’ambició pressupostària”.
Per part seva, la Federació Nacional d’Associacions Immobiliàries (FAI) va destacar que la manca d’un pacte d’Estat “llastra l’eficàcia” del nou pla i que la “manca d’una dotació econòmica sòlida condiciona l’execució real. La Xarxa de Clústers de la Construcció d’Espanya va valorar el suport del nou Pla d’Habitatge a la industrialització.
Per a la Confederació de Sindicats d’Inquilines, el pressupost del pla és “ridícul”.
i, a la pràctica, “no permet ampliar de manera significativa el parc públic d’habitatge”.
Des d’aquesta organització incideixen que aquest pla, juntament amb la creació de Casa 47, configuren un model basat en l’habitatge concertat, prioritzant la gestió privada i externalitzada, que “no treu l’habitatge del cicle especulatiu”
