A Lleida no tenim mar, però hi predomina el color blau. Quilòmetres i quilòmetres de zona blava encenen les ires dels veïns i de tots aquells que arriben a la ciutat i volen aparcar sense pagar o sense haver de patir per superar el temps màxim d’estacionament. Aparcar gratis als hospitals ja és missió impossible. Pagant sant Pere canta! On són els aparcaments dissuasius? Als que hi ha cal carregar-se de paciència per trobar una plaça o resar perquè no et petin els vidres. I molts es pregunten: per què no hi ha més aparcaments de baix cost, vigilats i connectats amb busos llançadora com es fa en esdeveniments extraordinaris com l’Aplec? D’acord que hem de caminar cap a la sostenibilitat, però mentre el transport públic no funcioni costa imaginar una Lleida en verd.
Sessió: No iniciada
