El fet que Israel pogués concórrer a Eurovisió, i que a sobre quedés segon, és penós. Més considerant que Rússia sí ha estat vetada per una agressió bèl·lica que té un denominador comú: la voluntat d’annexar-se territori que no li pertany. Però l’afer del concurs televisiu no és el fet més escandalós. El més deplorable són els 54.000 palestins assassinats pel Govern de Netanyahu, més de 91 morts diaris des que va començar l’ofensiva israeliana, l’octubre de 2023. Dones, infants, ancians, sanitaris, personal d’ONG, periodistes… tots ells “danys col·laterals” en operacions contra presumptes lluitadors de Hamàs. Això no és una guerra, és un genocidi i una neteja ètnica en tota regla. Un retorn al règim nazi, disfressat de democràcia. A Espanya un assassinat pot suposar 25 anys de presó. Amb aquest codi penal, a Netanyahu i als seus sequaços els hi caurien 1.350.000 anys. En canvi, segueixen governant amb el suport de molts països i amb la indiferència de molts altres. En el magnífic llibre L’era de la revenja, una brillant anàlisi sociopolítica del món actual, el periodista italià Andrea Rizzi ho deixa ben clar. “El Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU ha considerat que l’ocupació dels territoris palestins és il·legal, i que el tracte de la força ocupant a la població palestina és un règim d’apartheid. Israel ha robat durant dècades terra palestina destruint de forma premeditada qualsevol possibilitat d’un acord de pau (…). Res justifica les accions que Israel ha anat prenent en aquesta espiral de nacionalisme, aspiracions territorials i venjances. Aquestes accions són la causa dominant de la catàstrofe actual”. Més clar, l’aigua. L’aigua que, entre altres coses, se’ls hi nega als palestins.
Sessió: No iniciada
