La humanitat ha perdut la humanitat? Al llarg dels segles hem anat progressant, encara que amb alts i baixos, i les societats han anat avançant tornar-se més cultes i més humanes. En el segle passat el moment més clau va ser la creació de la ONU el 1945, poc desprès de la segona guerra mundial, un lloc de reunió dels diferents països per parlar i negociar i no haver de fer la guerra, per evitar una tercera guerra mundial i l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, l’any 1948. També va ser important la creació de Tribunal Penal Internacional de La Haia, l’any 2002 per poder jutjar crims contra la humanitat, de guerra i genocidis.
La ONU mai ha funcionat bé, ja que, entre altres defectes, tenen dret a veto cinc països, els guanyadors de la segona guerra mundial i la Xina, i no té força per fer complir els seus acords.
Des de fa quasi dos anys que estem vivint un genocidi a Gaza per part dels israelites, que no només maten població civil, especialment nens, els quals també maten de gana al no deixar entrar ajuda humanitària –utilitzant-la com arma de guerra– i han destruït col·legis i hospitals, etc. Què fa que governs dels EUA i europeus permetin, sense fer cas del dret internacional ni a la ONU, tal crueltat? Almenys aquesta setmana alguns països europeus, incloent Espanya, comencen a parlar de sancions. Havien dit moltes paraules demanant que s’aturin, però els segueixen venent i comprant armes i negociant, ajudant-lo econòmicament.
Com pot ser que les poblacions no es rebel·lin, que la majoria del poble jueu no s’oposi al seu govern, presidit per una persona en cerca i captura per crims contra la humanitat, ells que van patir el nazisme i ara l’estiguin practicant? Com pot ser que al festival d’Eurovisió, que s’havia prohibit al russos per l’atac a Ucraïna, no s’hagi prohibit participar a Israel, que ha fet propaganda?
Les justificacions que corren es basen en el fet real que Hamàs, que són els qui governen Gaza, són terroristes, que ho van demostrar amb l’execrable assassinat de jueus i haver agafat presoners que mantenen com a ostatges. Pensem: El que un home sigui un assassí m’autoritza a matar als seus pares, dona i fills? No és això el que estan fent els jueus?
Hem de trepitjar de peus a terra i no deixar-nos enganyar per diferents ideologies i teories que justifiquen allò injustificable. Els nens i persones mortes a diari, o malferides, o desplaçades tenen noms i cognoms, són famílies com les nostres, tenen sentiments, són germans nostres d’espècie i pateixen molt. Ens hem de rentar els ulls i treure’ns les teranyines que ens impedeixen fer-nos conscients del que succeeix i ens afecti i arribi al cor, provocant la nostra indignació i rebuig més radical i sortim a exigir als nostres governs que aturin eficaç i contundentment a Israel, aïllant-lo, i sobretot que no els venguin armes ni material per a fabricar-les. Callar és ser còmplices. Tots podem fer alguna cosa i junts molt més. Confio en la bondat de la majoria de persones.
