Aquest és el cap de setmana més esperat de l’any per molts lleidatans. L’Aplec del Caragol converteix aquests dies la ciutat en una autèntica gresca. Un important sector de la ciutadania s’apunta a tres dies de marxa inusual, excessos i altres qüestions que a la resta de l’any no estarien permesos.
L’excusa d’aquesta teòrica festivitat gastronòmica, nascuda de mans de personatges alguns dels quals injustament no gaudeixen del seu reconeixement, converteixen els Camps Elisis en el centre de reunió de milers de penyistes i altres visitants disposats a no donar treva a les celebracions, almenys fins que el cos aguanti.
A més, diuen que una vegada a l’any no fa mal i amb què ens està caient amb aquesta insuportable política, no estarà de més desconnectar cantant “que se mueran los feos”. El gasteròpode és l’excusa per muntar un sarau on sembla que gairebé tot està permès, i com si es beu aigua quan es degusten els caragols, senta malament, doncs a empinar el colze entonant “esta noche no alumbra”.
I que sent bé la digestió abans que surtin les queixes de maltractament animal per fer patir els simpàtics mol·luscs quan es cuinen. El que ja no senta tan bé és la guerra de decibels entre les parcel·les per qui posa la pitjor música més forta. Mai no entendré per què per a les celebracions s’ha de recórrer sempre a la música més vomitiva. Sort que algunes penyes fan actuacions en directe. És moment de gaudir de la festa més ‘cornuta’… Oh yeah!
