Som d’una generació que quan recorda Lo Baratillo ens agafa l’enyor de la infantesa. Els nens volíem anar al carrer Major perquè a l’alçada del número 42 podíem tocar els pianos i les pianoles que estaven al carrer a disposició de tothom. Però el tret més característic de Lo Baratillo era el castell de pilotes que cobria tota la façana de la casa que albergava la botiga de joguines. No seria exagerat dir que Lo Baratillo era l’atracció més celebrada pels escassos turistes que en aquella època passaven per Lleida. El col·leccionista Manel Gigó ha conservat tres milers de joguines de Lo Baratillo i des del tancament de la històrica botiga cova la il·lusió de crear un museu que aculli els objectes del desig d’infant de molts lleidatans. Per ara, cap pelegrinatge per trobar seu ha fructificat, però l’alcalde Larrosa ha dit que “estem treballant” perquè la col·lecció de Lo Baratillo “es quedi a casa”. Tornar a veure el castell de pilotes al carrer Major ens espolsaria molts anys de sobre, però tal com costa tirar endavant qualsevol projecte a Lleida, molt em temo que qui vulgui tocar la pianola haurà d’anar a comprar-la al Mestre.