Dins la ‘Programació d’arts en viu’ (n’hi ha en mort?) s’ha ofert ‘Intangible. Festival d’art_tecnologia’, experiment eclèctic que ERC va treure’s de la txistera i que el PSC s’ha fet seu. Bingo! Segons dicta el diccionari, ‘intangible’ és allò que no pot ser tocat, no pot ser canviat ni modificat. Eteri, fantasmal, doncs. Diumenge passat, l’Auditori Enric Granados acollia la cloenda del festival amb ‘Ni.U’, espectacle que fusiona música, dansa i projeccions en perspectiva de la música en femení. Ben tangibles eren les quatre dones damunt l’escenari: una percussionista, una violinista i dues ballarines. El títol ‘Ni.U’, tant pot ser una adreça web, com les inicials de la Núria Andorrà (Lleida, 46 anys) líder del grup, i el número de la sèrie, o el niu on cohabiten aus. En la introducció, ella avisava que no calia entendre la proposta. Per tant, el relat dramàtic és obert als sentits, a la lliure empatia emocional de l’espectador. Al llarg d’una hora llarga, percussions, danses, cants, versos i projeccions en pantalla evoquen allò tel·lúric, mític del camp i la cosmogonia sideral. De Pina Bausch a Josep Vallverdú, passant per la nostàlgia del món rural. Lleugeresa i multiplicitat al servei de l’abstracció amb una execució neta, gairebé profilàctica. O quan allò intangible esdevé tàctil. Paradoxal.
Sessió: No iniciada
