Que Lleida sigui una ciutat acollidora és, en gran part, per les feines d’entitats com Arrels Sant Ignasi, la qual va atendre l’any passat 2.185 (un 69% homes i un 31% dones, un percentatge que preocupa l’entitat perquè cada cop creix més). Durant la presentació ahir de la memòria del 2025, el president d’Arrels, Roger Torres, va explicar que durant l’any passat es van haver de tancar les acollides al centre de dia, per la “sobresaturació” del servei i dels treballadors i voluntaris. Per aquest motiu, va afegir que l’entitat ara es “replanteja” un canvi en “com actuem” i també la possibilitat d’ampliar o canviar el local on es du a terme el servei per així poder arribar a més gent.
Torres va explicar que les 30 persones remunerades i les 253 voluntàries, cada vegada tenen uns treballs “més feixucs” per la càrrega de feina que tenen. La directora general d’Arrels, Rosa Majoral, va apuntar en un dels motius d’aquesta càrrega laboral. Més de 60 persones passen diàriament al centre de dia, una xifra que duplica la capacitat d’atenció de l’entitat. Les dades que van proporcionar des d’Arrels és que, en els primers tres mesos de 2026, l’entitat no ha pogut atendre 143 persones, una xifra que ja supera el total del 2025 (110).
Majoral va apuntar que a Lleida s’ha detectat una tendència de creació de zones d’assentament durant el seu treball al carrer. Segons la directora general, això és per la “manca d’habitatge”, que provoca que hi hagi “processos de reinserció inacabats”. “Hi ha un parc d’habitatge insuficient”, va afegir. Això deriva, doncs, en la reiterada alerta d’Arrels sobre el creixement del nombre de persones sense llar (1,125) i en situació de sense sostre (182). “Aquestes són les dades que gestionem des d’Arrels, però n’hi ha més a la ciutat”, va apuntar Rosa Majoral.
El perfil d’usuari i de persona atesa cada cop té més perfils. En els darrers anys ha crescut el nombre de joves (menors de 35 anys, tot i que també n’han atès de 21 i 22) i el de dones, en alguns casos amb fills.
Majoral va tractar també els discursos d’odi que es viuen a la ciutat de Lleida, sobretot amb els projectes de ‘hub’ cívics a Balàfia, les Josefines i abans amb Pardinyes. En aquesta línia, la responsable de comunicació, Sandra Domènech, va cloure l’acte afirmant que calia fer-los front, ja que “contribueixen a potenciar l’estigmatització social” de les persones en situació de risc.
