Vaig citar-la en l’article de la setmana passada dedicat a Elionor d’Aquitània i mereix també la meva atenció. Hildegarda de Bingen, silenciada durant vuit segles, va ser santa, abadessa benedictina i erudita alemanya, i també compositora, escriptora, filòsofa, científica, naturalista, metgessa, mística, líder monacal i profeta durant l’Edat Mitjana. Va intuir la circulació de la sang abans que es pogués comprovar i va realitzar la descripció més detallada de l’orgasme femení que s’havia fet mai. El seu record i les seves aportacions van quedar en l’oblit durant vuit segles, fins a que la humanitat va tornar a necessitar-los a la II Guerra Mundial. L’autenticitat dels manuscrits d’Hildegarda va permetre al doctor Hertzka començar a tractar als seus pacients amb els seus mètodes. La fama d’Hildegarda va créixer i va sortir a la llum tot el seu saber. “No podem viure en un món interpretat per a nosaltres per altres persones. Un món interpretat no és una esperança. Part de la nostra por és recuperar l’habilitat d’escoltar, per usar la nostra pròpia veu i veure la nostra pròpia llum. En un món que naufraga, romanc forta i valenta”. Un testimoni d’intel·ligència i fortalesa enfront de la ignomínia del patriarcat.