Cada vegada és més habitual veure que la societat i, concretament, les empreses creuen en la inclusivitat laboral de persones que s’han esforçat a fer la seva adaptació laboral gràcies a entitats del tercer sector. Voldria destacar moltes empreses que demostren el seu propòsit social fent aquesta aposta de valors aliant-se amb entitats socials, però em limitaré a dos exemples que em queden a prop, per sort n’hi ha molts i cada dia més.
Fa ben poc la premsa local de Lleida es feia ressò de l’aposta del supermercat lleidatà Plusfresc que ha gestionat la contractació laboral inclusiva donant oportunitat a persones del tercer sector que han demostrat que són molt vàlides si tenen un espai per demostrar-ho i no se’ls prejutja. Aspros i Plusfresc van inaugurar fa ben poc el primer supermercat “perfectament imperfecte” un espai on persones amb discapacitat intel·lectual i física han fet visible que la inclusió és més que possible, és una realitat. Trobo aquesta iniciativa innovadora i plena de valors, perquè incorpora un missatge social molt potent quan ho fa una empresa privada, ens diu que no és caritat, que no és solidaritat sinó que és factible, sostenible i just.
Moltes entitats del tercer sector tenen molta implantació a la societat lleidatana. El Centre Aremi, ASPROS, ASPID, Shalom, l’Associació Down Lleida i moltes més (disculpeu totes les que em deixo) són exemple d’activisme social i cultural a casa nostra.
Una de les darreres iniciatives, la 3a Ruta Solidària Down Horta, també ha recollit el valor de la inclusivitat amb una caminada per l’Horta organitzada pels voluntaris de Down i un conjunt d’activitats lúdiques que també van preparar els joves de l’entitat amb sessions de música de DJ’s, ballant amb el grup Urban Dance o fent un recital de poesia amb el grup poètic “Bon viure, bon riure i bon escriure”.
Ignacio Martínez Mendizabal, professor i paleontòleg, ens recorda que a Atapuerca es van trobar les restes de ‘Benjamina’ una nena que va viure durant la prehistòria i que analitzant les seves restes es va determinar que va conviure amb algun tipus de discapacitat motriu. Per les dades estudiades sabem que devia ser cuidada per tota la comunitat perquè va viure fins als 12 anys. Segons Martínez, aquesta capacitat humana inclusiva ens fa més humans, més ètics i, sobretot, més civilitzats.
No hi ha més valors que compartir la vida, els espais i fer-ho de manera agermanada demostrant que sí, que som tots molt diferents i que com diu el lema de Down Lleida: “Tenim capacitats diverses i possibilitats infinites”. Seguim fent camí!
