“La meva formació és essencial, tossuda i orgullosament autodidacta”, deia sempre l’enyorat artista lleidatà Màrius Carretero quan algú li preguntava sobre els quadres plens de poesia i radiants de música. El distingit aquarel·lista compliria avui 78 ‘takos’ si no s’hagués acomiadat dels mortals de forma prematura el 26 de juliol del 2010 mentre feia una distesa xerrada sobre art a l’associació Aspid.
De cop va començar a sentir-se malament i amb el bon humor que el caracteritzava en lloc d’un got d’aigua va suggerir una mica d’alguna cosa millor però res va evitar que prengués el Magic Bus que passava aquell moment en direcció al Gran Hotel. Aquest gran artista i meravellosa persona va néixer a Lleida el 14 de novembre de 1946 i, a més d’artista plàstic, va ser molt prolífic en altres menesters culturals si bé va triar l’aquarel·la com a mitjà d’expressió de la seva lírica particular i va ser el cofundador, juntament amb Ignasi Puente, de l’associació Arts de Ponent que segueix en marxa actualment amb Rafa Borlansa al capdavant.
Va formar part de la Nova Cançó, ja que la música va ser una altra de les seves grans passions que transmetia a totes les seves exposicions. Cal recordar que sempre ambientava la sala on exhibia els seus quadres amb música clàssica i que va formar part del Pepe Marín Rock Fest. Es va dedicar al teatre, escrivia poesies, estimava la gastronomia… i és que li agradava assaborir la vida a tots els sentits, com comentava amb la seva veu profunda i ferma. Màrius Carretero ha deixat una empremta inesborrable que recordarem sempre com “el pintor de terra, aigua i llum”… Oh yeah!
