Passaven pocs minuts de quarts d’onze del matí quan Empar Rovira, la presentadora, va començar l’acte del 30 aniversari de Down Lleida, una entitat que treballa per la inclussió i que amb els anys s’ha convertit en un referent.
Durant l’acte es van repassar totes les etapes de la vida de les persones amb síndrome de Down. Un membre de l’entitat va explicar que quan una família té un fill amb capacitats diverses “cal comprar la guia d’un nou país”. Ho va comparar amb un viatge i va dir que si algú vol anar a París i finalment fa cap a Holanda “coneixerà gent que no hauria conegut, veurà molins i tulipes meravelloses i pintures de Rembrandt”. Poc a poc van anar pujant a l’escenari els protagonistes. Des del naixement fins a la resta d’etapes de la vida. L’ensenyament i l’educació van tenir un paper destacat en l’acte, on dos mestres van dir que a l’escola tenen una frase escrita que tothom hauria de tenir gravada en ment: “Capacitats diverses, possibilitats infinites”. I és precisament això el que es va veure. Es va parlar de “personalitzar l’aprenentatge” i que el sistema “s’adapti a l’alumne” i no a la inversa perquè se senti “acompanyat”. Es va parlar d’esport, on el Tonet, un nadador que va guanyar dos medalles a Atenes, va demostrar que amb l’esforç es pot aconseguir tot. També hi va participar, en aquesta taula, Gabriel Masfurroll, president de MiNova Aliança, que també va fer un elogi del món de l’esport. Les empreses que contracten persones amb capacitats diverses van explicar les seves experiències, com Serveto i Plusfresc. De fet, la presentadora de l’acte va fer notar que quan arriben a treballar canvia tot. “La gent es torna a saludar” perquè ells i elles ho fan, un costum que molta altra gent ha perdut. L’emancipació va ser un altre punt important. Genera “autoestima, independència i seguretat”, es va destacar. Ja a l’acabar, va sortir a l’escenari Antoni Tolmos, que amb el seu piano va dialogar amb un jove de Down Lleida que té un Canal de Youtube. És el Canal Empàtic i acompanyat de la música de Mecano, Manel i l’Imagine’ de John Lennon va parlar de projectes de futur, un futur que Down Lleida ha dibuixat durant 30 anys. La presidenta de l’entitat lleidatana, Olga Pané, va tancar l’acte agraint la tasca de tothom. Prèviament, Empar Rovira va convidar el públic a encendre la llanterna dels seus mòbils per acompanyar l’actuació d’un grup de joves de Down Lleida, que van ballar una cançó de Manel. L’acte va acabar amb un aperitiu a la Llotja com a colofó d’aquests 30 anys d’història.
