Francesc, el Papa dels pobres, va rebre ahir l’emotiu adéu de 250.000 persones a la plaça de Sant Pere, i de moltes més que es van apropar per veure el seguici fúnebre pels carrers de Roma, però també va servir d’inigualable escenari per a l’acostament de Donald Trump amb Europa.
El funeral del pontífex, mort dilluns als 88 anys, va ser una solemne i emotiva cerimònia en què es va recordar el llegat dels dotze anys de pontificat de Francesc, sempre en suport als més desafavorits, davant de destacats mandataris mundials: des del president dels EUA als d’Ucraïna, Volodiomir Zelenski; França, Emmanuel Macron, o la de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. També hi havia els reis d’Espanya, Felip VI i Letizia. Tot i la solemnitat i l’emoció del moment, el funeral de Francesc va quedar eclipsat a les notícies d’actualitat per la reunió que Trump va mantenir amb Zelenski al Vaticà, poc abans de l’inici de la cerimònia. La foto dels dos dirigents asseguts en un parell de cadires col·locades de manera improvisada entre els marbres i les columnes vaticanes va fer la volta al món (més informació a la pàgina 5).
El papa Francesc es va afanyar a “construir ponts i no murs”, una frase que va repetir al llarg del seu pontificat, va recordar en l’homilia del seu funeral, el degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, que va destacar la importància dels migrants al pontificat de Francesc, amb al·lusions al seu primer viatge oficial, a l’illa de Lampedusa, i també a la missa que va celebrar a la frontera entre EUA i Mèxic.
I ho va fer davant d’alguns dels capdavanters mundials de les polítiques ultradretanes antiimmigració, com Trump, el primer ministre hongarès, Viktor Orban; o la cap del Govern italià, Giorgia Meloni. Va voler destacar que Francesc “va establir contacte directe amb la gent, desitjós de ser-hi per a tots, amb una marcada atenció als qui tenien dificultats, dedicant-se a pensar en tot, fins i tot en els últims habitants de la Terra i en els marginats. Va ser un Papa entre el poble, amb un cor obert a tothom”.
I també va recordar que “davant l’esclat de tantes guerres aquests anys, amb horrors inhumans i innombrables morts i destruccions”, el papa Francesc “no ha parat d’alçar la seva veu implorant la pau i convidant el seny, la negociació honesta per trobar possibles solucions”.
Els romans van homenatjar el Papa en el recorregut fins a la basílica on va ser enterrat després de ser rebut a l’escalinata del temple per un grup de desafavorits i alguns reclusos, que van esperar-lo amb una rosa blanca.
Unes 150.000 persones van sortir als carrers de Roma per acomiadar Francesc al pas del seu seguici fúnebre, que en el seu viatge fins a la tomba va vorejar el Coliseu o la històrica església dels jesuïtes i va passar pels antics vestigis dels Fòrums Imperials.
L’últim viatge del pontífex argentí va ser sobre un papamòbil que va portar el seu fèretre a la què serà la seva tomba: la basílica romana de Santa Maria la Major, on havia demanat expressament ser enterrat.
Després va ser portat al sepulcre que Francesc va encarregar en vida, per a un sepeli a porta tancada. El temple tornarà a obrir avui les portes als fidels que vulguin visitar la seva senzilla tomba amb una única inscripció: FRANCISCUS, el seu nom papal, i una reproducció ampliada de la seva creu pectoral en plata.
L’enterrament del papa Francesc es va produir davant el cardenal camarlenc, Kevin Joseph Farrel, i els familiars del pontífex.
També hi van ser presents a la cerimònia els cardenals que van acompanyar el fèretre després de la seva arribada amb un seguici fúnebre pels carrers de Roma fins a la capella de la basílica de Santa Maria la Major, on hi ha la icona de la Mare de Déu ‘Salus Populi Romani’, de la qual Francesc era molt devot. La tomba del Papa tindrà una làpida de marbre de Ligúria (nord), la terra dels seus avantpassats italians.
Sessió: No iniciada
