I no parlo de l’efecte somnífer que produeixen els discursos del polítics que diuen representar-nos, còctel perfecte de mediocritat, hipocresia i submissió als poders econòmics, sinó al fet que aquest divendres hem viscut una Diada a mitges, o “descafeïnada” com diuen alguns. Anorreats per un Estat repressor, colonialista i ancorat en el llegat franquista, incapaç d’entendre les aspiracions i drets històrics del poble català, entomem un rere l’altre els castanyots que ens dedica Espanya: l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament el 2005, cepillado i retallat pel Congrés de Madrid; la brutal repressió policial contra els pacífics votants de l’1-O; el fracàs del nou model de finançament autonòmic mentre l’espoli fiscal de Catalunya segueix endavant… Mentrestant, els partits de casa nostra fent l’orni, incapaços de donar resposta a les agressions que patim dia sí dia també, intentant salvar el cul per damunt de les veritables aspiracions dels catalans. I a tot això aquest president políticament anèmic que ens ha tocat, cap de la filial catalana del PSOE, cobrint-se de glòria amb frases com “sentim-nos orgullosos de la nostra capacitat, admirable i admiradíssima a tot el món, perquè persones nascudes a diferents llocs se sentin avui catalans de ple dret”. Catalans de ple dret quan hem perdut la capacitat de preservar la nostra cultura, la nostra llengua, el dret a decidir com a poble, blanc continuat d’una classe política i judicial que no ha superat el càncer del nostre passat dictatorial? L’ascens de la ultradreta és una de les conseqüències de les polítiques d’uns caps polítics que ja fa temps han perdut el nord: cal però que vigilin, perquè cap té la mateixa arrel que decapitar.
Sessió: No iniciada
