La lluita contra els populismes per part de l’extrema dreta i la defensa del català van centralitzar ahir els discursos polítics en l’acte institucional de la Diada a Lleida, celebrat com cada any a la Seu Vella. El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, el paer en cap, Fèlix Larrosa, el president de la Diputació, Joan Talarn, i la delegada del Govern, Núria Gil, van fer una crida a la cohesió social i a salvaguardar la democràcia.
Moreno va viure ahir la seva primera Diada com a conseller i va lloar poder gaudir-la des de Lleida, “perquè és una terra d’esforç, treball i solidaritat”. El titular de Drets Socials i Inclusió va remarcar que el Govern vol una Catalunya “progressora” pel futur i en què l’estat del benestar sigui “fort”, “capaç d’acompanyar” i també que pugui “anticipar-se als reptes que tenim com a país”. Un dels reptes, va apuntar, és fer front a l’auge de l’extrema dreta “que qüestiona drets” i “intenta trencar els vincles que ens uneixen”. En aquest sentit, va dir que per combatre aquests discursos “la resposta ha de ser més democràcia, més drets i més serveis públics”. Per Moreno, el país només creixerà “si avancem tots i totes” en la mateixa direcció.
En aquesta mateixa línia va apuntar el paer en cap de Lleida, Fèlix Larrosa, va dir que Catalunya és un país que “s’ha construït a base de consensos” i on “hem de defensar” i “exercir” cada dret guanyat fins al moment. També, però, va exigir “responsabilitats” a qui no els exerceixi correctament. Pel que fa als discursos populistes, va dir que són “discursos fàcils” que poden guanyar espai en contextos de por, malestar i incertesa. Un dels mètodes per fer-los-hi front és la cultura i la història, recordant que la mateixa Seu Vella va ser un camp de concentració durant la Guerra Civil.
El president de la Diputació, Joan Talarn, va vindicar també per la lluita contra l’extrema dreta, però va focalitzar el seu discurs en la defensa del català. Precedit per la lectura de textos autobiogràfics de Josep Vallverdú i la importància del català, Talarn va defensar el pes de Ponent a Catalunya i el de la llengua en la societat. “Vallverdú va fer de la llengua un espai habitable per moltes generacions”, sobretot gràcies a les descripcions de paisatges que el van convertir en l’escriptor il·lustre que va ser.
La delegada del Govern, Núria Gil, també va fer una crida contra els discursos extrems i també va lloar el treball de Vallverdú amb la narrativa paisatgística. Pel que fa a la lluita contra l’extremisme, va remarcar que la Diada fa 50 anys va “esdevenir un clima per la democràcia” per part dels catalans, el qual cal mantenir.
La Coral Maristes de Lleida (que enguany celebrar 25 anys) va interpretar ‘Soc de l’Oest’ per encetar l’acte i ‘El cant de la Senyera’ i ‘Els Segadors’ per cloure’l. També va participar en la jornada el Quintet de corda de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, que van tocar ‘En Verlaine mineur’, de Ricard Viñes, i també ‘Cançó de Solveig’, d’Edvard Grieg. L’acte va acabar amb l’ofrena floral de les autoritats al monòlit del pont llevadís de la Seu.
Ofrenes al Roser
La Diada a Lleida va començar amb les ofrenes florals dels grups polítics i entitats de la ciutat al Roser (on el 1707 les tropes de Felip V van assassinar lleidatans per la guerra). ERC, Junts, el Comú, Impulsem, grups d’esquerra independentista, Aliança Catalana, CCOO, ANC i Òmnium van fer acte de presència durant tot el matí. També van formar-ne part els equips esportius com l’Ilerna Lleida, el Llista, el Lleida CF o l’Atlètic. Des d’Esquerra van reclamar que s’ha “d’eixamplar l’independentisme” i que Lleida ha de “tornar a ser republicana”.
Aliança va denunciar a les xarxes que grups d’esquerra van llençar a la brossa el seu ram, però des del partit van reposar-lo més tard. Els grups independentistes van fer una concentració a la plaça de la Paeria amb desenes de persones.
