La commemoració institucional de la Diada a Lleida ha posat l’accent aquest divendres en la necessitat de defensar la democràcia, els drets i la convivència davant l’auge dels discursos d’extrema dreta. L’acte, celebrat a la nau central de la Seu Vella, ha reivindicat també el català com a element de cohesió i ha recordat el llegat de Josep Vallverdú, mort el passat juliol als 103 anys, i del pianista Ricard Viñes, en el marc del 150è aniversari del seu naixement. La celebració ha estat presidida pel conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, i ha comptat amb la participació de l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i la delegada del Govern, Núria Gil.
El conseller Moreno ha situat la cohesió social com un dels principals reptes de Catalunya i ha advertit que «no està garantida». El conseller ha assenyalat que hi ha qui intenta convertir les diferències en conflictes i les situacions de vulnerabilitat en culpabilitat, i ha defensat un estat del benestar fort que garanteixi els drets de tothom, independentment dels recursos o de la situació personal.
En aquest context, el titular de Drets Socials i Inclusió ha alertat de l’extrema dreta, que, segons ha dit, «qüestiona drets» i intenta «trencar els vincles que ens uneixen». Davant d’això, ha reclamat «més democràcia, més drets, més serveis públics i més comunitat» i ha reivindicat una Catalunya orgullosa de la seva identitat, però oberta al món, on «ningú quedi enrere».
Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha definit la Diada com una expressió d’un país plural i divers amb un consens al voltant de la democràcia, les llibertats, les institucions i el progrés. En el seu discurs ha recordat que enguany fa 50 anys de la Diada de 1976 a Sant Boi, la primera celebració legal i pública després de la dictadura, i ha remarcat que els drets i les llibertats assolits «s’han de cuidar i defensar cada dia»
Larrosa també ha advertit dels «discursos fàcils» que poden guanyar espai en contextos de por, incertesa i malestar. Durant l’acte, ha fet referència als resultats recents de les eleccions a l’estat alemany de Saxònia-Anhalt i ha alertat que Europa està enviant «senyals que no podem ignorar». L’alcalde ha reivindicat la memòria i l’educació per combatre els discursos que converteixen l’altre en enemic per raó de l’origen, la llengua o les creences, i ha recordat que la Seu Vella va ser un camp de concentració fa 90 anys.
La figura de Josep Vallverdú ha estat un dels eixos de la commemoració, amb la lectura de diversos textos de l’escriptor lleidatà, a càrrec de Nú Miret, amb una selecció de Francesc Canosa. Un dels fragments abordava la pèrdua de parlants del català i el canvi de llengua que es produeix entre part dels joves i els infants. Vallverdú advertia que, si els seus parlants deixen de parlar-lo, la llengua està abocada a desaparèixer.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reivindicat precisament el paper de Vallverdú en la construcció cultural del país. Talarn ha remarcat que l’escriptor «va fer de la llengua un espai habitable per moltes generacions» i ha defensat que Ponent no és una perifèria, sinó «una manera pròpia de ser Catalunya» i «una part essencial i plena de la nació completa»
Talarn també ha reivindicat el dret de Catalunya a debatre sobre el seu futur. En aquest sentit, ha explicat que la Diputació i l’Institut d’Estudis Ilerdencs dedicaran les pròximes sessions de debat als conceptes de «sobirania i autodeterminació». «Una societat democràtica i madura ha de poder debatre sobre el seu futur sense por i sense complexos», ha afirmat Joan Talarn.
La delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, ha posat també l’accent en els 50 anys de la Diada de Sant Boi i en la necessitat de preservar les llibertats democràtiques davant unes «amenaces populistes i autoritàries» que, segons ha dit, «malden per agafar peu, ara ja sense dissimulació». Gil ha reivindicat el paper de Lleida com a territori protagonista i ha definit Vallverdú com un escriptor que explicava Catalunya i el món «des de Ponent», a través dels seus paisatges i paraules.
La commemoració també ha incorporat un record al pianista lleidatà Ricard Viñes, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement. L’Orquestra Simfònica Julià Carbonell ha interpretat ‘En Verlaine mineur’, del mateix Viñes; la sardana ‘Sant Martí del Canigó’, de Pau Casals, i la ‘Cançó de Solveig’, d’Edvard Grieg.
La Coral Maristes, que enguany celebra el 25è aniversari, ha interpretat ‘Som de l’Oest’, ‘El Cant de la Senyera’ i, com a cloenda, ‘Els Segadors’, després de l’ofrena floral de les autoritats al monòlit del pont llevadís del Turó de la Seu Vella.
