Eth passat 30 de junh se moric Joan Nart Garcia, Joanito, de çò d’Es de Màlio de Vielha. Siguec eth prumèr politic damb cargue institucionau ena Val d’Aran que s’ocupèc de defensar e de promòir un programa entara promocion der occitan. Metec es bases entà instaurar un procés de defensa dera lengua pròpia d’Aran. En aqueri moments era defensa dera lengua gaudie d’un ampli supòrt popular e sociau. Tanben i auien detractors importants. Dempús quauqu’uns seguiren era tralha mercada per Joanito e la milhorèren, d’auti l’abandonèren.
Eth 4 de mai de 1984, hè 42 ans, en Vielha, Joan Nart coma president deth Conselh Comarcau de Montanha signèc damb era Sra. Aina Moll, Directora Generau de Politica Lingüistica dera Generalitat, entà dar compliment ara lei de Normalizacion Lingüistica que senhalaue que calie préner es mesures entà difóner eth conishement e er emplec normau der aranés, er acòrd de creacion deth Centre de Normalizacion Lingüistica, prumèra institucion dera istòria que s’ocupèc dera proteccion der occitan ena Val d’Aran. En acòrd nuançaue qu’era Generalitat aportaue ath Centre de Normalizacion era quantitat de 200 ptes. per abitant e era Val d’Aran damb era participacion des Ajuntaments, que sigueren representats ena signatura, aportaue 100 ptes. per abitant e an. Era Generalitat aportèc 100 ptes. de mès per abitant (581.000 ptes) ath Conselh Comarcau entà que podesse hèr es sues gestions en aguest encastre. Eth Centre de Normalizacion ère gestionat des dera Val d’Aran peth Conselh Comarcau de Montanha que presidie Joanito. Damb es ans aqueth CNL se hec gran…
Eth 16 de deseme de 1986, pera tarde, en Ajuntament de Vielha jos era presidéncia de Joanito, s’i amassèren conselhèrs deth Conselh Comarcau de Montanha (eth Conselh Generau non existie) –Ipolit Cruces, Jaime Gèli e Jusèp Loís Boya–, damb representants dera Generalitat -Carme Torres, Miquel Strubell, Sara Blasi, Josep Varela e Joaquim Arenas-, entà méter en foncionament eth Projècte entara normalizacion der aranés.
Ena amassada s’acordèc de dotar de personau especific eth Centre de Normalizacion Lingüistica e se projectèc era Acadèmia aranesa dera lengua occitana; era Acadèmia tardèc mès de 25 ans en èster ua realitat. S’acordèc d’incorporar un especialista en occitan en Institut de Sociolingüistica Catalana, dera Generalitat; se hec consideracions sus eth trabalh deth departament d’Ensenyament pes publicacions entar ensenhament der occitan, era introduccion der occitan en totes es escòles e eth reciclatge des mèstres. Eth programa aprovat significaue ua inversion ena promocion der aranés, ena Val d’Aran, de 21 milions de pessetes. Ère ua situacion absolutament excepcionau; jamès viscuda!
Eth Programa, que siguec eth prumèr programa estructurat dera promocion dera lengua, auie 80 planes (alavetz non existien es ordenadors, ne era IA). Ère amparat per un estudi sociolingüistic desvolopat pera Generalitat que remercaue qu’eth 58 % des abitants dera Val d’Aran auie er occitan coma lengua abituau. Desvolopaue ua analisi dera situacion des leis e destacaue diuèrsi encastres d’actuacion: campanhes de sensibilizacion, torisme, administracion publica, ensenhament, eth carrèr, es mieis de comunicacion (ràdio, premsa, TV)… I auie un desvolopament des actuacions que calie entà trabalhar eth deteriorament que produïe eth torisme; consideraue que calie crear espacis enes qu’eth torista se dèsse compde de qu’ère en un territòri damb ua lengua diferenta e que calie promòir eth torisme culturau e possar Aran entà èster centre de referéncia entà tota Occitània.
Contemplaue eth besonh d’elaborar er estandard dera lengua e de crear er Institut d’Estudis Aranesi coma autoritat dera lengua e entà ocupar-se dera formacion des expèrts.
Per çò que hè ar ensenhament eth programa recuelhie eth besonh dera preséncia e emplec der occitan coma prumèra lengua ena escòla mairau, e eth besonh de que siguesse era lengua veiculara; demanaue era elaboracion deth curriculum en Ensenhament Generau Basic (EGB) e que s’artenhesse ua equiparacion, ena escòla, des tres lengües viues en Aran. S’acordèc qu’entà començar calie incorporar era lengua occitana en aumens dues ores setmanaus en currículum. Entàs mèstres se proposaue programes de formacion e era priorizacion deth coneishement der occitan en accés as places.
Tractaue sus es moviments associatius, es partits politics, es sindicats, es establiments comerciaus, es empreses, era glèisa, era immigracion…
Es futurologies de qu’era lengua desapareisherie en pògui ans se trinquèren damb aqueri prumèrs passi. D’aqueres demanes e propòstes moltes an auut un recorrut pendent aguesti 42 ans, d’autes encara non s’an considerat… eth cap visible d’aqueth camin ère Joanito.
Quan me didec qu’abandonaue era política de prumèra fila sagè de totes es formes que podí de convencer-lo entà que non ac hesse. Non me’n gessí… Ath long des ans quan mos trobàuem parlàuem dera lengua e me demanaue totes es publicacions dera Acadèmia.
