El Govern va prendre l’acord en la reunió d’uns dies abans de Sant Jordi: El Museu Morera ja té el reconeixement de museu d’interès nacional. No és una qualificació qualsevol, ni és honorífica, i ha d’enorgullir a tots els que hi treballen i als que han vetllat la seva col·lecció iniciada fa més de cent anys.
El Morera, Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida tal com es diu ara, acull una important col·lecció dels segles XIX, XX i XXI. Durant moltes dècades semblava que era una dèria que no tenia gaire sentit. L’art del segle XIX no estava gens de moda i el prestigi de l’art contemporani se l’enduien només quatre grans noms de les primeres avantguardes. Per acabar-ho d’arreglar, l’actitud majoritària dels lleidatans cap als seus artistes recents era d’ignorància o pitjor. Precisament un dels grans reptes del Museu ha estat el d’explicar el valor de les obres que conté i la d’educar els conciutadans en la necessitat de disposar d’un equipament en condicions. La recuperació d’autors i personatges, la revalorització de determinats moviments, la singularitat d’artistes locals posats en el seu context nacional i internacional, han comportat una feinada que hem d’agrair. Els responsables del Morera, especialment els actuals, han aconseguit fer entendre la importància per la ciutat i pel país sencer d’una institució que pas a pas s’ha anat guanyant un lloc fins a esdevenir una referència ineludible a Catalunya i més enllà.
Encara són molts els conciutadans que diuen que a Lleida no hi ha gran cosa per veure i ensenyar als forasters, i després quan sortim a viatjar fem cua als museus amb una actitud que a casa no sabem tenir. Tenim dos grans museus d’interès nacional que ens haurien d’obrir els ulls, que treballen molt en accions i activitats per a tots els públics i que tenen unes col·leccions que són imprescindibles per a explicar l’art català.
Els dos museus, el de Lleida i el Morera i en el seu àmbit també el Centre d’Art La Panera ens situen en un lloc destacat del país. L’administració, més tard que d’hora i més des de fora que des d’aquí mateix, en participa i ho reconeix. I l’interès local? Hauríem de prendre consciència que aquests museus, en el seu discurs i amb les accions que fan ens expliquen i ens representen, sovint amb una versió que sap destacar el millor de nosaltres mateixos. Per molts anys.
