Lleida ha tornat a sortir als diaris aquesta setmana (ja ho va fer al 2010) per la proposta de l’alcalde Fèlix Larrosa de prohibir el burca al carrer i a l’espai públic d’acord amb la nova Ordenança de Civisme. Més enllà de les legítimes posicions a favor i en contra també és evident que potser ha arribat l’hora que tothom digui el que pensa d’aquesta peça de roba que denigra la dona musulmana i la invisibilitza totalment a ulls de tothom. La correcció política, que durant massa temps ha convertit en anatema les opinions allunyades del wokisme, va en detriment i en conseqüència és important que la gent s’expressi amb llibertat sobre el tema. Aquests dies he escoltat algú que deia allò de “prohibit prohibir” i de seguida em van venir al cap les festes majors de quan teníem vint anys. En aquella etapa va fer fortuna una frase de la Direcció General de Trànsit que deia “Si bebes no conduzcas” i tenia per objectiu que qui portés el cotxe després de tornar de festa no begués ni una gota d’alcohol per evitar desgràcies a la carretera. “Jo controlo!”, acostumàvem a dir després del tercer o quart cubata pensant-nos que el món era nostre i que això de l’alcohol afectava més als altres que a nosaltres mateixos, els conductors. Si el Ministeri de l’Interior no s’hi hagués posat fort encara beuríem com a animals i agafaríem el cotxe després del quart gintònic. Però sabem que els Mossos d’Esquadra ens faran bufar al lloc més inesperat i ens prendran el carnet i ens fotran una bona multa (això si tenim sort i no ens estampem abans a la primera corba). Per això van prohibir l’alcohol al volant (perquè no prenguem mal) i a còpia de multes hem entès que l’alcohol i el cotxe són incompatibles. En conseqüència, prohibir que la dona hagi de portar una presó a sobre cada vegada que surt al carrer no és dolent. Ans al contrari. Potser serà difícil al principi però a poc a poc s’anirà prenent consciència de que això no toca. Ni a l’Afganistan ni al Carrer Major de Lleida. I no toca perquè hi ha un bé major a preservar, que és el de la dignitat de la dona, sigui de la religió que sigui i resi al déu que vulgui, que per sort aquest és un país aconfessional on tothom té les seves creences garantides en una societat de drets i deures que ningú té dret a violentar.
