Dijous vàrem celebrar Sant Jordi, la festa catalana per excel·lència, admirada i copiada per altres indrets. Molts milers de ciutadans i ciutadanes van sortir al carrer a passejar i comprar, ells, una rosa per una dona estimada i elles, un llibre. Mantenir les nostres tradicions de la nostra terra és molt important per evitar la desaparició de la cultura i nació catalanes i no diluir-nos en el que interessa als grans lobbies econòmics que dominen el món i que s’enriqueixen a base de fomentar el monopoli d’una cultura global, que no és més que la del capitalisme de l’imperi dominant: els Estats Units d’Amèrica i que aprofiten d’altres, com la Xina.
Catalunya és una nació oberta al món, lligada a Europa que, no sols accepta la interculturalitat, sinó que la fomenta, aprenent de les altres cultures i incorporant a la nostre aquells aspectes que la milloren. Això no vol dir, ans al contrari, que ens haguem de diluir en un cosmopolitisme i una política de interculturalitat en que “tota cultura és respectable, és igual”. La humanitat ha avançat al llarg dels segles acabant o deixant de banda, cultures que atemptaven contra els drets humans, com el canibalisme de pobles africans que van millorar a l’adquirir algunes característiques humanes. Per desgràcia encara s’ha d’avançar molt i persisteixen al món cultures que ataquen i fan mal a col·lectius menyspreant-los, com els masclismes que imposen la voluntat dels homes sobre les dones, que consideren inferiors i dominades sota els seus interessos. Avui dia s’està treballant per abolir l’ablació del clítoris de vàries cultures africanes. Es rebutja al regim afganès per les exigències contra les dones, com en la vestimenta –especialment el burca i niqab. ¿S’ha de dir que la interculturalitat vol dir que s’ha de deixar fer? Persones assenyades s’escandalitzen quan certs “experts” en interculturalitat i que s’anomenen “progressistes” ho defensen.
S’ha de ser tolerant, però enfront a les injustícies, les opressions, les guerres, els atacs contra la llibertat, els dèbils i vulnerables, s’ha de ser intolerant.
Ara que hi haurà la regularització massiva d’immigrants, necessària degut a la mala llei actual que exigeix dos anys d’estada a Espanya per poder començar a treballar, xoca que no se’ls exigeixi per l’arrelament, a Catalunya, el coneixement i la parla del català. ¿Cóm és possible que partits polítics dominants a Espanya de tots els colors menyspreïn d’aquesta manera la nostra cultura? Quina errada més gran és fomentar el igualitarisme, que trenca el progrés! La vocació i obertura internacional de Catalunya és possible gràcies que tenim unes fortes arrels pròpies, que s’han de cuidar. Un arbre amb moltes branques i fulles requereix unes fortes arrels o caurà.
La celebració festiva i joiosa del S. Jordi és un exemple que fomenta l’amor, l’estimació, la pau, en la rosa, i la cultura en el llibre. Mantinguem aquesta tradició i que ningú pretengui, per interessos polítics, ocultar els simbolismes catalans.
