La vigília del dia de Sant Jordi es va signar l’acord de govern entre el Partit Popular i Vox que, conjuntament, sumen majoria absoluta a les Corts d’Aragó. Es tracta d’un text estructurat en tretze apartats dedicats a les diverses àrees de govern. Us en recomano la lectura, perquè no deixa de ser un model que probablement no diferiria gaire del què podrien signar aquests dos partits en cas de trobar-se en una posició similar a l’estat espanyol desprès de les properes eleccions generals.
El contingut de l’acord és tan extens que m’impedeix comentar-lo en conjunt, en un article com aquest. Resulta molt interessant perquè recull els punts de coincidència política entre els dos partits de dreta, tot i que crec que es decanta molt clarament cap a la ideologia de Vox. O potser és que el PP ja està decantant-se, en general, cap a posicions més extremistes i es va apartant del tarannà tradicional dels membres del Grup del Partit Popular Europeu. Aquest acord confirma que, quan es tracta d’acords per formar govern, el PP espanyol es plega amb molta facilitat als postulats de l’extrema dreta.
Dels tretze apartats de l’acord, el darrer està dedicat al repartiment de càrrecs entre tots dos partits. Però l’immediatament anterior, el darrer de caràcter programàtic, te un títol interessant: “Llibertat davant de l’adoctrinament i la imposició”. No em negareu que resulta suggestiu. Doncs bé, aquest apartar consta de tres subapartats: “Deslliurar l’Aragó de la imposició del català”, “Supressió de l’Institut Aragonès del Català” i “Derogació d’entitats públiques i lleis ideològiques”.
Ja veieu per tant, quina és la principal preocupació dels dos partits signataris en relació a la llibertat. Curiosament és l’idioma català. En el tercer subapartat n’hi ha per a sucar-hi pa: És molt curt però es pot resumir en la proposició inicial: “es procedirà a la derogació o, si de cas, la reforma d’aquelles disposicions normatives que suposin un menysteniment de la llibertat o obeeixin a plantejaments de caràcter ideològic”.
Ha aixecat ampolles, amb raó, la referència al català com una imposició a l’Aragó. Sobretot a nosaltres, els de ponent, que hem mantingut des de sempre una excel·lent i cordial relació amb la franja aragonesa, sense interferir en la idiosincràsia ni la identitat nacional de cadascú. Compartim una mateixa llengua, com ho fan els francesos i bona part dels belgues o dels suïssos, sense que ningú se senti ni millor ni pitjor per ser català o aragonès. Però els nostres veïns de Fraga, Tamarit, Alcampell i tants d’altres, segons l’acord subscrit aquest dimecres, suporten una ignominiosa imposició de la llengua catalana, de la qual la nova coalició els alliberarà. Quin desconeixement i quina vergonya! Amb els nostres veïns de la franja hem compartit una repressió lingüística durant molts anys, és cert, però era la que vam intentar erradicar desprès de la desaparició del franquisme. A partir d’aquell moment intentem que la llengua sobrevisqui, tant ells com nosaltres, amb dificultats evidents.
Ara els nostres veïns s’enfronten a una política descaradament genocida envers la seva llengua. Recorda allò que aquests partits solen atribuir als catalans envers la llengua castellana i que jo no he vist mai que passés, ni a Catalunya, ni molt menys a l’Aragó. Deu ser allò que la dita popular ens ensenya: “Tal pensa de l’altre allò que ell és”.
