El doctor lleidatà Pius Font i Quer va fer una labor extraordinària en la recopilació i divulgació de les plantes medicinals. La seva obra mestra Plantas Medicinales. El Dioscórides Renovado, publicada als anys 60 del segle passat, encara és un referent científic de la Botànica. Lleida honora Pius Font i Quer amb l’Arborètum que porta el seu nom. Ara, el nét de Pius Font i Quer, Raül Font-Quer Plana, i la besnéta, Maria Font-Quer Pellicer, radicats a Tarragona, han continuat la labor divulgativa de la nissaga de farmacèutics i han publicat la Guia botànica de Tarragona. Les principals espècies de la garriga i les seves propietats medicinals. Hi podem llegir que el garrofer i els seus fruits, les garrofes, tenen múltiples virtuts terapèutiques. L’escorça de l’arbre talla la diarrea i en canvi, la garrofa és laxant. La infusió de les fulles va bé per tractar la diabetes, perquè disminueix l’absorció de la glucosa a l’intestí. La farigola ha estat emprada des de temps immemorials com a remei digestiu per pura tradició empírica. La ciència ens revela que la farigola atura l’alliberament de molècules inflamatòries i relaxa els músculs intestinals per reduir espasmes. Des de sempre, la padrina i la mare ens donaven farigola si teníem mal de coll, tos, bronquitis i asma. Ni la padrina ni la mare tenien ni idea que la farigola té una potent acció antibacteriana i antioxidant, abaixa la pressió arterial, és neuroprotectora i ansiolítica. I atenció al possible potencial de la garrofa en malalties neurodegeneratives. Interessant.
Sessió: No iniciada
