La ressaca del dia de Sant Jordi és genial. Trigo almenys dos dies a recuperar-me. Però les anècdotes, les persones, la signatura de llibres, la gent fent-se fotos amb mi, el propi dia inoblidable. Gràcies a la Protectora d’animals Lydia Argilés per convidar-me a signar llibres en la seva parada i gràcies a la quantitat de persones que van venir a comprar roses i llibres, a demanar-me signatures i a permetre’m veure un dia tan bonic. Fa ja uns quants anys que signo els meus llibres per Sant Jordi i la gent sempre m’emociona. Les seves històries, anècdotes. Sempre es converteix en un dia magnífic i estupend. Les hores avancen i el cansament es nota, però les persones te’l fan oblidar. L’endemà no serveixo per a res. No tinc forces. Però la família els amics, tots pregunten que tal va ser? La veritat que independentment cada any de si signo molts o pocs llibres, sempre hi ha records i moments genials. Cada any el sento encara amb la mateixa il·lusió del primer any que signava llibres i això és una cosa indescriptible. Poder viure alguna cosa cada any com si fos la primera vegada ho considero una cosa inusual i tota una sort. Així que us animo a tots aquells que pugueu viure aquestes situacions d’alegria que es van repetint, viure-les com si fossin la primera vegada. Si sou capaços, us asseguro és una cosa meravellosa i fora del comú. No perdeu mai la il·lusió i el somriure benvolguts amics.
Sessió: No iniciada
