Amb la sala d’actes d’Orvepard de gom a gom, Paco Castillo i Joan Torné, expresidents de l’Organització Veïnal de Pardinyes, van presentar fa dues setmanes un llibre que recull els 166 anys de vida d’aquest barri i on també fan una anàlisi del futur a partir de la proposta del nou POUM del govern de Fèlix Larrosa. “Tot va sorgir quan fa uns anys vaig fer una exposició fotogràfica i el públic assistent em va dir que estaria bé fer un llibre”, explica Joan Torné, qui va realitzar més de 500 enquestes per tirar endavant el projecte. Amb el seu recull fotogràfic i l’escriptura periodística de Castillo, van emprendre el relat de 240 pàgines, “tot i que hem hagut de retallar molt, perquè se’ns anava a les 500”, apunta Castillo.
Pardinyes és un barri que té ara mateix equipaments destacats de Lleida com la Llotja, Mercollida, l’IMO o el Barris Nord. Tot aquest impuls urbanístic, expliquen els dos autors, surt a partir del cobriment de les vies, un dels grans reclams veïnals i de ‘l’ajut’ dels arquitectes municipals del moment, que eren del barri, com els casos de Josep Maria Llop, Ferran Florença, Javier Lacambra i Dolors Andreu.
El llibre explica el creixement demogràfic i social del barri, que va passar de combinar horta, indústria i sòl urbà a, cada cop més, prevaldre el darrer.
Amb indústries com la fàbrica d’oli o la del gas, i la proximitat de l’estació, Pardinyes va créixer demogràficament i es van instaurar negocis com el de comestibles de Pepita l’Andorrana, al carrer Girona, la fleca de la família Segura al carrer Pardinyes Baixes o el quiosc de Lourdes Seuma als Blocs de la Pau. També van proliferar locals de restauració, com el bar Gallego, de Francisco Martínez Serrano, entre d’altres. Tots eren locals portats per gent que havia vingut de fora per tenir una nova vida i volien aportar a la terra que els havia acollit.
Orvepard és l’entitat veïnal que representa el barri de Pardinyes i és la més antiga de la ciutat (data del 26 de juny del 1962). Ara mateix representa els 13.108 habitants de la zona i compta amb 1.400 famílies afiliades i 90 entitats i col·lectius (com els clubs esportius, insignes al barri per la seva història i èxits aconseguits).
El relat també recorda les persones il·lustres del barri, com els periodistes Andrés Rodríguez i Rafael Gimena, el fotògraf Pepe Marín, l’escultor Miquel Àngel González, l’artista Paco Ermengol, grups musicals com Els Ibaceta o Acero Negro, i persones amb gran impacte social com Ramon Salud, ‘L’Avi Carrincló de Pardinyes’, amo del Xiribí, un espai de record i comunió del barri.
Pel que fa al futur de Pardinyes, Castillo explica que aquest passa per “l’expansió cap al nord”, a partir de la Mitjana i les Sitges, i la nova ronda que uniria el barri amb Balàfia, el Secà, Llívia per les carreteres de Corbins, Torre–serona, amb la glorieta de Font i Quer. Queda clar, doncs, que Pardinyes encara té molts anys de vida per continuar fent història.
