Es manifestacions des docents des darrèrs tempsi ei eth termomètre de que quauquarren de grèu s’està gestant. Es quèishes en Catalonha, en Valéncia e es indicis de començar en bèth aute lòc non son sonque peth sòu des docents. Tanpòc son protèstes contra un color politic. Eth sòu ei un motiu; era manca de proteccion deth catalan e der occitan e era reformulacion des principis dera preséncia dera lengua pròpia ena escòla n’ei un aute; però es motius non son eth sou e era proteccion dera lengua.
Ei pr’amor qu’era escòla patís en prumèra persona era actuau crisi sociau, de principis, de plantejaments moraus e non se ve qui ac va a reconduïr. Aué en dia hèr de mèstre ei pesat, mès “duro” que hè 20 ans. As professionaus der ensenhament se les a convertit en simples empleats, se les a trèt era dignitat dera sua profession: molti s’i enfronten e les meten en dobte e era administracion non sap coma reconduí’c, e contribuís a incrementar era umiliacion. Es lidèrs moraus e intellectuaus dera nòsta societat estan desapareishent e era afectacion as professors ei immediata; arrés les vò creir, non se les respète. Semble que viuem en un mon sense límits, sense justícia sociau e qu’era capacitat creativa e d’analisi dera escòla ja non existís. Era reflexion pedagogica s’està abandonant en benefici des algoritmes dera IA. A on queden es mèstres? Qui serà mèstre en futur?
Cau hèr un nau dissenh deth sistèma educatiu, cau establir naues referéncies. Es politics e es responsables administratius an de gésser des despachi e s’an de sèir a parlar damb es professionaus. Lo que non se reharà entre toti, non foncionarà.
S’era administracion non ges deth sòn autar e se met ath servici de naui plantejaments poderà mantier eth podèr, però non harà auançar ua transformacion sociau e acabarà provocant ua susmauta qu’aurà de forçar bèth collectiu; dilhèu es mèstres! dilhèu es famílies!, dilhèu es estudiants!, dilhèu toti?
Aué non podem redisenhar ua naua escòla sense auer presenta coma ua caracteristica prioritària era inclusion des immigrants, damb era lengua pròpia coma factor fondamentau.
En cors 2023-24 ena Val d’Aran i auien 300 alumnes estrangèrs; 140 procedien d’America deth sud e centrau, 50 venguien deth Magreb e un centenar d’Euròpa, dera union (90) e dera rèsta (10). Apruprètz ena mitat èren enes escòles de primària e era auta mitat en INS d’Aran. Ei a díder qu’en cors 23-24 un de cada quate alumnes de segondària, e un de cada cinc alumnes de primària, ère d’origen estrangèr. E era tendéncia ar aument hè qu’enes corsi actuaus açò s’age incrementat e signifique qu’èm en moment dera istòria damb un major percentatge d’alumnes estrangèrs.
Açò requerís ua reflexion e ua adaptacion deth sistèma. Er increment enes darrèrs ans a estat constant. En cors 2019-20 en Aran, i auien 230 alumnes estrangèrs, en 2021-22 èren 250 e en 2023-24 sigueren 300. En aguest cors 2025-26 s’apropen a 350. Eth paisatge ciutadan cambie e eth paisatge escolar n’ei un reflèxe. Eth cors 2002-03 ena Val d’Aran èren 30 es alumnes estrangèrs des escòles e der INS d’Aran. Ara son mès de 300; dètz viatges mès.
En Catalonha pendent eth cors 2023-2024 i auien 225.000 alumnes estrangèrs d’un totau de 1.400.000 alumnes. Eth percentatge globau ei ath torn deth 16 %; ei menor qu’ena Val d’Aran, però eth repartiment ei desigual, en tot que se formen centres damb ua immigracion majoritària. En Institut Barri Besos, damb un 42% de poblants qu’an neishut en estrangèr e segontes informacion apareishuda en NacioDigital, eth 52% son de família castelhanoparlanta, eth 13% urdú, eth 6% panjabi, eth 4% dàrija, eth 2% chinés… e sonqu’eth 3 % provien de famílies catalanoparlantes. O en Institut Consell de Cent damb 11% d’alumnes que vien deth Pakistan, 12% d’America latina, 3% de Blangladesh, 2% dera India, 2% de Filipines e sonque un 2% an eth catalan coma lengua prumèra. I an barris, en Barcelona, damb mès deth 50 e deth 60 % des sòns poblants que son neishuts en estrangèr. Eth barri Gòtic a passat deth 6% en 1996 ath 68 % ena actualitat. Eth cambi der origen cambie eth panorama. I an centres catalans damb ua major complicacion qu’es centres aranesi.
E s’analisam es resultats escolars des alumnes neishuts en estrangèr, son notablement mès baishi as qu’obtien es mainatges autoctòns. Mos cau èster capables de discernir s’aguesta situacion se produís per ua qüestion de classe e economica o per rasons d’un racisme a que mos a portat er actuau sistèma.
Eth catalan en Catalonha e en Aran er occitan, an d’èster er element basic d’inclusion e de coesion sociau. Era política migratòria non se hè solet ena escòla; ei a nivèu totau dera societat, però en aguest rèpte era escòla i jògue, possiblament, eth papèr centrau.
Cau repensar era educacion, hèr ua naua escòla, que plante cara ath desprestigi des mèstres e ara crisi sociau en tot integrar era immigracion ena lengua deth país. Ac auem de hèr entre toti.Entretant es protèstes seguiràn dempús der ostiu.
