Avui, a les 8.24 (hora solar), les 10.24 hora del nostre rellotge oficial, arribem al solstici d’estiu. El dia més llarg de l’any, 21 de juny, el de més temps de llum a l’hemisferi nord.
Des de sempre els humans celebrem la llum i hem anat relacionant estratègicament les fites astronòmiques de la nostra relació amb el sol amb diferents cerimònies, presents en totes les cultures del planeta i en les dels avantpassats més llunyans. Al nostre entorn l’església les va adaptar a diferents patronatges: Sant Miquel i Sant Josep als equinoccis, Nadal i Sant Joan als solsticis. El calendari ho manté i ens ofereix dies especials i de festa per celebrar-ho.
De fet, a més de les tradicions ancestrals el solstici d’estiu actualment ens coincideix amb el final del curs escolar, i el canvi de ritme que comporta. Pels petits, més llum pot ser més temps per jugar i pel lleure i, de fet, per a la majoria de nosaltres, la infantesa s’explica molt més pels records de vacances que per les hores a l’escola.
La col·lecció de rituals lligats a aquesta fita astronòmica que marca l’inici de l’estiu és molt rica. La nit més curta és la més màgica i cal recollir plantes remeieres, banyar-se, preparar treballs i amulets, menjar coca, brindar per l’amor… i cremar tot allò que ja no ens ha de servir o que no ens convé. El foc purifica i reclama un canvi en l’estat de les coses. Es feien fogueres amb els mobles vells i espatllats i es gestionava la crema de manera comunitària, del poble o del barri per donar pas després als joves que saltaven les brases amb promeses de futur afegides. La revifalla de les falles del Pirineu, reconegudes com a patrimoni immaterial de la humanitat és un dels millors exemples d’aquests focs i reptes comunitaris carregats de significats.
Però el present ens mostra també altres maneres de celebrar la festa, gens comunitàries, menys solidàries i poc respectuoses: tirar petards, sovint molt potents durant dies i nits. Un element de la celebració que n’ha sortit per esdevenir un dubtós plaer d’uns pocs i una molèstia de molts. Totes les amenaces d’incendi d’aquests dies rescalfats tenen l’alarma encesa pels petards perquè les fogueres poden trobar un lloc i una protecció adient. El que estaria bé, aprofitant la màgia de Sant Joan és retrobar també l’esperit comunitari de la festa i cremar tanta violència inútil.
