La primera vegada que em van enviar a seguir el president Pujol (un diumenge a primera hora del matí al Parador de Vielha) em vaig perdre la festa major de Gerb. Com que era més jove hagués pogut empalmar però la responsabilitat em va fer anar dormir d’hora perquè amb el fotògraf havíem quedat de sortir a les sis del matí. S’hi feia una trobada d’electes catalans i occitans i d’això ja en fa bastant temps. A l’acabar li vam preguntar al president per un tema de política nacional i amb el seu habitual “avui no toca” ens va interrogar sobre si sabíem res sobre la Querimònia. Només va saber respondre el Pau Echauz i després ens va parlar de la importància de Baqueira amb la mirada fixada en les muntanyes. I en certa manera em penso que Baqueira explica els preus que es paguen al Naut Aran pel lloguer de cases, pisos i apartaments. Parlant clar. Hi ha calés i a molta gent que ve de Madrid o d’on sigui no els fa res rascar-se la butxaca. Des d’aquest punt de vista s’entén que l’alcalde de Naut Aran s’oposi a la decisió del Conselh Generau de demanar que s’inclogui l’Aran en el topall del preu dels lloguers. Té certa raó l’alcalde quan diu que cadascú “és lliure” de llogar al preu que vulgui. D’alguna manera el que planteja és el debat sobre el liberalisme i el socialisme. O dit d’una altra manera. La dialèctica sobre si l’Estat pot intervenir en la regulació dels preus o se n’ha d’abstenir. Pel que sembla, segons diu el primer regidor, al veïnat no li deu costar massa trobar casa perquè han obert una borsa d’habitatge de lloguer social amb una vintena de pisos entre Garos, Tredós i Salardú. Qüestió a part és on han d’anar a viure els temporers de la neu o la població flotant, que ja hem vist que moltes vegades han hagut de fer ús de les autocaravanes per poder tenir un sostre durant la temporada d’hivern. Ara bé. Per molt que s’imposi un topall la cosa no canviarà gaire pel que fa al Naut Aran perquè em penso que no hi ha mileurista que pugui pagar el que valen els lloguers (legítimament, és clar). I ara no sé per què em ve al cap el tanteig que vaig fer una vegada per llogar un pis a Bagergue. “Què esteu bojos?”, ens va contestar l’arrendatari. Segurament sabia de la meva (humil) butxaca.
Sessió: No iniciada
