Cada any, a les festes de Nadal surt alguna polèmica relacionada amb les antigues tradicions. Fa un parell d’anys va sorgir un corrent pedagògic que rebutjava fer cagar el tió a cops de bastó. Els defensors d’aquest postulat consideren que la manera clàssica d’acomplir aquesta usança pot transmetre una idea de violència als infants. Enguany, la controvèrsia ha vingut pel pessebre vivent que han fet a la localitat de Vilavenut, al Pla de l’Estany. A l’escena del naixement no hi ha ningú que faci de sant Josep. En canvi, hi ha dues mares de Déu. Igualment, en comptes de nen Jesús hi ha la Lola, filla de la parella que fa de mares de Déu. En el poblet napolità de Capocastello di Mercogliano, el capellà ha fet un betlem similar perquè “les famílies ja no són com les tradicionals”. A casa meva, cada Nadal, el pare, que era ferroviari, feia el pessebre amb una gran maqueta d’un tren elèctric. Els combois passaven per davant del nen Jesús i dels pastors. El betlem amb carrils del meu para mai no va ser admès al concurs pessebrista en ser considerat una digressió històrica. Ara veig que el pare fou un avançat al seu temps.
Sessió: No iniciada
