Són moltes les frases cèlebres sobre l’alimentació i la subsistència recollides en el llibre de la historia i dictades per personatges il·lustres del món de la literatura i altres camps. Cadascuna d’elles té la seua gràcia, el seu encant i genialitat. Albert Einstein va encunyar aquesta: “Res beneficiarà tant la salut humana i incrementarà les possibilitats de supervivència de la vida sobre la Terra, com l’evolució cap a una dieta vegetariana”. No hi ha dubte que la sana alimentació naturalista és una excel·lent pràctica per a l’ésser humà, encara que de vegades aquesta deixa espai a una deficiència alimentària i a un desequilibri d’ingesta de proteïnes, vitamines, minerals i altres matèries necessàries per al correcte funcionament de l’organisme humà, si no se segueix una dieta estricta marcada per un nutricionista especialitzat en la matèria. Una altra del físic alemany apunta que “un estómac buit és un mal conseller”.
El polifacètic italià Leonardo da Vinci s’endinsa en el camp de la subsistència, “realment l’home és el rei de les bèsties, perquè la seua brutalitat excedeix la d’elles. Vivim de la mort d’altres, som com cementiris errants. Arribarà el moment en què l’home veurà l’assassinat dels animals com ara veu l’assassinat dels homes. En aquesta mateixa línia, Ghandi, va deixar escrita aquesta altra: “La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera en què ells tracten als seus animals. Jo sento que el progrés espiritual requereix que en algun moment deixem de matar les nostres criatures germanes per a la satisfacció dels nostres desitjos corporals”. El filòsof grec Sòcrates va escriure amb molta raó: “La millor salsa és la fam”. Seguint el rastreig de les frases cèlebres relacionades amb l’alimentació i els savis personatges de la història, l’escriptora anglesa Mary Anne Evans, coneguda pel pseudònim de George Eliot, va deixar per a la posteritat: “Ningú pot ser sensat amb l’estómac buit”. El filòsof, crític i historiador francès Hipòlit Taine, també se suma a aquesta col·lecció d’enginys literaris: “La fam sol produir poemes immortals. L’abundància, únicament indigestions i malapteses”.
Per la seua banda, Jean Anthelme Brillat-Savarin, jurista francès que va ocupar importants càrrecs polítics després de la Revolució, i autor del primer tractat de gastronomia, va fer seua aquesta altra: “Digues-me el que menges i et diré qui ets”. L’escriptor Francisco Gómez de Quevedo Villegas i Santibáñez Cevallos, conegut com a Francisco de Quevedo, escriptor espanyol del Segle d’Or, va encunyar aquesta altra: “El ric menja, el pobre s’alimenta”. I, l’escriptor xinés Yutang Lin, va postil·lar aquesta gastada frase: “Les nostres vides no estan en mans dels déus, sinó en mans dels nostres cuiners.”
