Aquesta setmana hem assistit a una nova polèmica en torn de la possible delegació de competències de l’Estat en favor de la Generalitat, en matèria d’immigració, control de fronteres, ports i aeroports. La qüestió va esclatar quan, dimarts passat, els grups parlamentaris al Congrés del PSOE i de Junts van presentar una proposició de llei orgànica “de delegació en la comunitat autònoma de Catalunya de competències estatals en matèria d’immigració”. La norma proposada pretén delegar a la Generalitat una part de les competències que l’Estat té atribuïdes en matèria de control de la immigració i d’entrada d’estrangers al territori de la comunitat autònoma, inclosa la que es realitza pels ports i aeroports catalans.
Naturalment la proposició ha aixecat ampolles a nivell polític. Tots aquells que consideren que l’enfortiment de les autonomies és un atemptat contra l’essència d’Espanya s’hi han abonat. I molt més específicament encara, tots aquells que veuen en l’anticatalanisme una oportunitat per captar vots i desgastar l’actual govern socialista a Madrid. Més estranya m’ha semblat la posició de destacats membres de Podemos, que li han atribuït designis supremacistes, o directament racistes.
Em sembla evident que tothom té dret a defensar les seves posicions polítiques i, per tant, a criticar des del seu punt de vista una iniciativa política com és aquesta. Però reconec que em rebenta molt que la crítica es pretengui basar en una pretesa il·legalitat o inconstitucionalitat. D’aquesta manera es busca desviar la discussió política cap a una pura discrepància jurídica, anul·lant qualsevol dels beneficis que sempre proporciona el debat d’idees.
D’una banda, és clar que la proposició de llei no modifica el règim actual sobre estrangeria ni permet que la Generalitat el modifiqui en el futur. La proposta només serviria per delegar en el Govern de la Generalitat l’execució de determinats aspectes de la legislació d’estrangeria, sense que tingui cap sentit imputar-li cap biaix racista, més enllà del que pugui tenir l’actual règim legal.
S’imputa a la proposta, d’altra banda, una violació de la Constitució vigent pel fet de pretendre delegar competències que estan atribuïdes en exclusiva a l’Estat. Com que no considero que el dret sigui cap cosa esotèrica reservada a especialistes, sotmeto al judici del lector allò que la Constitució diu sobre el tema: d’una banda, és cert que atribueix en exclusiva a l’Estat les matèries d’immigració, estrangeria, asil i règim duaner. Però també ho és que permet que l’Estat pugui –literalment– “transferir o delegar en les Comunitats Autònomes, mitjançant Llei orgànica, facultats corresponents a matèria de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació”.
La qüestió no és, per tant, si es poden o no delegar les facultats sinó, en tot cas, si es considera oportú delegar-les. Deixeu-me reivindicar, encara que sigui amb poques possibilitats d’èxit, que el dret és un afer massa seriós per reduir-lo a un simple, i massa vegades fal·laç, argument polític.
