L’exrector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas, va morir ahir als 75 anys arran del càncer que se li va diagnosticar el 2014. Excap de Cirurgia de l’Hospital Arnau de Vilanova, Catedràtic de Cirurgia de la UdL i Creu de Sant Jordi, Viñas va destacar també pel seu vessant ètic i social.
La UdL ha decretat tres dies de dol institucional tot i que continuarà l’activitat laboral i acadèmia i la rectora, Maria Àngels Balsells, va traslladar ahir el condol a la família “en nom de tota la comunitat universitària”. El condol també va arribar des de la Facultat de Medicina, de la qual Viñas va ser degà abans d’accedir a rector el maig del 2003.
Nascut a Mataró, Joan Viñas es va llicenciar i doctorar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona. De fet, de jove va assistir a l’operació que li van fer a Puig Antich al quedar ferit en l’enfrontament amb la policia previ a la seva condemna. L’any 1986 Viñas va aconseguir plaça de professor titular de l’àrea de cirurgia a la UdL, on va assolir la càtedra el 1999. Les seves línies de recerca van incidir en el càncer de colon i la bioètica.
Com a rector va viure la creació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida i el Campus Iberus d’Excel·lència amb les universitats de Saragossa, la Rioja i la Pública de Navarra. També va fer front a la implantació del Pla Bolonya i a les reformes en polítiques de personal. “Era l’home dels consensos”, van posar de relleu els qui van treballar al seu costat durant dos mandats.
Abans de ser rector havia estat degà de Medicina (1995-2001) i secretari de la Conferència de Degans de Medicina d’Espanya. També va ser secretari de l’Associació de Facultats de Medicina d’Europa, president de l’Institut Català de la Salut i membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, un ens que va presidir entre el 2013 i el 2017. D’altra banda, també era membre de l’Institut d’Estudis Catalans i des del 2019 col·laborador de LA MAÑANA com a articulista dels diumenges.
En l’àmbit clínic, Viñas va ser cap de Cirurgia de l’Arnau de Vilanova, on també havia exercit de cap d’Urgències i del Departament de Qualitat. D’aquesta etapa en va escriure el llibre ‘Hospital Arnau de Vilanova. De residència sanitària a hospital universitari. Crònica d’un metge d’hospital: 1977-2003’.
El seu compromís ètic i social el va portar a cofundar i presidir l’Associació Antisida de Lleida i també va ser fundador de la Comissió d’Ètica Assistencial de l’Arnau de Vilanova i de Sant Joan de Déu. D’aquesta etapa en destaca la seva faceta de cirurgià cooperant a Moçambic i el Txad. El seu compromís amb Catalunya i el país li va valer la Creu de Sant Jordi el 2018. Persona de conviccions cristianes, també va presidir l’Acadèmia Mariana i va ser professor de l’Institut de Ciències Religioses. El 2018, ja diagnosticat de càncer, va publicar ‘Com viure amb la malaltia. Des de l’experiència d’un metge malalt cristià’. Medalla Trueta i Medalla d’Honor de la Xarxa Vives, Viñas també va rebre un homenatge el 2019 a la UdL. El seu darrer acte al Rectorat va ser el 12 de maig quan la UdL va lliurar la Medalla Estudi General a l’exrector Puy. El 7 de juny també va assistir a Barcelona a l’acte d’entrada de Montserrat Esquerda a la Reial Acadèmia de Medicina. Va ser el seu darrer acte públic. L’enterrament es farà avui a les sis a Santa Tereseta.
Viñas va guanyar les eleccions a rector el 2003 i va estar al capdavant de la institució fins el 2011
Després d’estar sis anys al capdavant del deganat de Medicina Joan Viñas va encapçalar el 2003 la candidatura a rector després que Jaume Porta, que va ser el primer rector de la recuperada UdL, esgotés els seus mandats. En aquelles eleccions s’hi van presentar dos candidatures, la que presidia Joan Viñas i la que liderava el Catedràtic d’Història Moderna de la UdL, Roberto Fernández. Viñas es va imposar a Fernández i al cap de quatre anys va repetir candidatura (aquest cop ja sense que s’hi presentés ningú més). D’altra banda, el 19 de novembre del 2019 Joan Viñas va rebre un homenatge a la UdL. “Vam fer el que vam poder i, si no vam fer més, va ser perquè no en sabíem més” va dir en un acte en el que l’exrector Puy el va definir com un “exemple de bonhomia”.
