El 24 d’agost del 2021 el món de la música va quedar costernat davant la notícia de l’inesperada mort del genial baterista Charlie Watts. “El rock’n’roll m’ha donat, probablement, més del que m’ha tret”, afirmava aquest gran músic, expert en jazz, tímid, silenciós i elegant.
Charlie Watts no va ser el baterista primigeni dels Stones i potser va ser el component més desconegut de la banda més gran de l’univers del rock, després de gairebé sis dècades en actiu i amb els 80 takos acabats de fer, no només va saber fer-se un lloc amb ‘sus majestades’, sinó també en la història de la música.
Va arribar el 1963 a un grup que aleshores componien Brian Jones, Ian Stewart, Mick Jagger i Keith Richards, un any després de la seva creació, per substituir l’anterior percussionista, Tony Chapman. “La diferència entre tocar jazz a sales i tocar rock’n’roll amb els Rolling Stones era el volum. A més, al jazz estàs més a prop de la resta de la banda”, va comentar Watts al seu moment.
Dins dels Stones va poder desenvolupar la seva faceta artística, ja que va ser dissenyador gràfic, tant a nivell musical com a creatiu i va idear els escenaris de moltes gires. Tot i que també va travessar una mala ratxa als 80 amb l’alcohol, les amfetamines i l’heroïna, en estar a punt de perdre l’amor de la seva vida, Shirley Ann Shepherd, i la seva filla Seraphine, el va fer recapacitar i desintoxicar-se. E
l callat, amable i amant dels vestits a mida va deixar un gran buit des que es va instal·lar al Gran Hotel, si bé als dos últims discos dels Stones -‘Hackney Diamonds’ i ‘Foreign Tongues’- sona la seva bateria. Cinc anys sense Charlie Watts… Oh yeah!
