La reforma pel Govern de les lleis d’estrangeria i asil, l’assumpció per part d’Ángel Víctor Torres del comandament únic i les versions donades per Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska al voltant del paper del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) són els principals eixos de l’actualitat d’aquest mar.
La compareixença de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés i la del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, davant els mitjans després de la reunió del Consell de Ministres van servir per conèixer les diferents versions sobre el paper que va jugar el CNI en les dates prèvies a l’arribada a Ceuta de desenes de milers de persones des del Marroc.
Robles, davant la Comissió de Defensa del Congrés, va assegurar que el CNI va fer a Ceuta la tasca que li és “exigible” en relació amb les entrades irregulars de migrants i la va compartir i va analitzar amb les forces de seguretat de l’Estat i la Delegació del Govern a aquesta ciutat autònoma.
Poc després, a la roda de premsa després del Consell de Ministres, el primer després de la crisi migratòria, Marlaska va tornar a subratllar que no hi ha cap informe que “entreveiés” l’entrada massiva de més de 80.000 migrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol, ja que si haguessin “albirat” aquesta situació s’haurien pres totes “per aquestes mesures s’haurien pres”.
Més tard, encara al Congrés, Robles va ser preguntada pels diputats al voltant de les dues versions del paper del CNI. Davant d’aquestes preguntes (“Qui menteix?”, li va qüestionar la portaveu del PP, Ester Muñoz) Robles ha insistit que aquest organisme va avisar el dia 29 de juliol la Delegació del Govern a Ceuta que hi havia una convocatòria per a l’entrada irregular nedant de migrants des del Marroc.
El Govern endureix les lleis d’asil i d’estrangeria per denegar sol·licituds
Gairebé un mes després de l’entrada massiva de milers de migrants a Ceuta, el Govern va aprovar ahir els avantprojectes de llei d’asil i la reforma de la llei d’estrangeria, un pas necessari per adequar la legislació espanyola al Pacte Europeu de Migració i Asil que es va aprovar el 2024.
Les noves normatives, que inicien ara la seva tramitació i que han de ser aprovades a les Corts, inclouen diverses novetats, com ara els exàmens d’algunes sol·licituds a la frontera, abans d’entrar al país, i un escurçament dels terminis.
En el cas de l’asil, la meta és “un sistema de protecció més àgil, eficaç, ordenat i garantista” davant de la “nova realitat del fenomen migratori”, segons el ministre Grande-Marlaska.
La reforma de la llei d’estrangeria introdueix un triatge per a les persones que entren al país de manera irregular i que inclou un reconeixement mèdic, un examen de vulnerabilitat, identificació, presa de dades biomètriques com ara les empremtes o la imatge facial, una inspecció de seguretat i la derivació al procediment adequat en cadascun dels supòsits
Torres fixa la prioritat de la devolució dels migrants
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, al capdavant del comandament únic per gestionar la crisi de Ceuta, va afirmar ahir que la prioritat és la “devolució i la repatriació de la quantitat més gran de persones, grans i menors”, arribades de forma irregular a la ciutat, respectant l’ordenament jurídic.
Torres va recordar la necessitat de respectar el dret superior del menor, que fixa una sèrie de condicions especials en aquests casos.
Un ministre marroquí reivindica Ceuta i Melilla
El ministre d’Assumptes Religiosos i Islámics, Ahmed Tawfiq, va evocar l’”alliberament de les ciutats ocupades a l’Oceà Atlàntic” i el seu vincle amb el patrimoni espiritual del Marroc en una cerimònia islàmica encapçalada pel rei Mohammad VI, en la seva primera aparició pública després dels fets a Ceuta.
