Quan ho vaig veure escrit a l’app vaig preguntar-me: “què coi és això de la no-monogàmia ètica?”. Sembla que hi ha tota una corrent de fons que no fa gaire soroll, però que no per això és menys significativa. Hi ha persones que, a banda de tenir parella i família, decideixen obrir-se a altres vincles, amb coneixement i consentiment de totes les parts. El noi no monògam que vaig conèixer a l’app em va deixar anar un vocabulari atabalador: metamor, vincle principal, anarquia relacional, poliamor… la meva reacció d’entrada va ser fugir esperitada. Però com més hi penso, més me n’adono que potser només intenten viure les seves contradiccions a plena llum, en lloc d’amagar-les darrere la infidelitat i la hipocresia. Al capdavall, els humans no hem estat mai programats com els pingüins per tenir una sola parella vitalícia i potser part de les nostres frustracions ens venen perquè seguim intentant encaixar en un model relacional romàntic caduc que ja no ens representa.
Sessió: No iniciada
