Robert Allen Zimmerman va néixer el 24 de maig de 1941 al si d’una família de comerciants jueus a Duluth, una ciutat de Minnesota, si bé amb 20 anys es trasllada a Nova York després d’haver abandonat els seus estudis amb el propòsit ferm de lliurar-se al folk.
El 1962 ja ha canviat el seu cognom pel de Dylan, com a homenatge al poeta britànic Dylan Thomas, i ha publicat el seu homònim àlbum de debut. Un any més tard publica el disc que conté l’himne universal ‘Blowing in the wind’ que el converteix en el nou messies del folk, al qual aviat seguirà l’èxit ‘Els temps estan canviant’.
El 1966 endolla la seva guitarra i escriu ‘Like a rolling stone’, per a molts el tema més influent de la història del rock, encara que alguns fans en diuen Judes per haver electrificat el seu so. Els anys setanta són una muntanya russa amb el seu divorci amb quatre fills, el llançament d’‘Hurricane’ i descol·locant tothom en proclamar-se cristià publicant una trilogia.
Els èxits l’han acompanyat sempre i la seva influència ha transcendit qualsevol expectativa en ser-li concedits el Príncep d’Astúries de les Arts el 2007 i el Nobel de Literatura el 2016, premis que no va anar a recollir. Milers de bandes i solistes ho citen entre les seves inspiracions i el nombre que han versionat les seves cançons dotant-los un estil propi és incomptable.
El 6 de juliol de 1993 ho vaig veure en concert a Huesca i, la veritat, és que no vaig vibrar gaire. Això no treu que li tingui una gran admiració i que vulgui felicitar-lo pels seus 85 ‘takos’, els mateixos que compliria avui mateix l’inigualable baterista Charlie Watts, ja al Gran Hotel des de fa gairebé cinc anys… Oh yeah!
