A l’estil Cinema Paradiso, hi ha dies en què t’aixeques amb la convicció que li deus molt al cinema de la teva infantesa i que has de fer alguna cosa per homenatjar-lo. Si concentrem les nostres forces en apartar Chuck Norris, Steve Guttenberg i tot el repartiment de Boja acadèmia de policia, versió del 84. Arribem sempre a algunes pel·lícules mítiques que formen part de la cosmologia visual de moltes generacions que vam invertir els diumenges a la tarda en una doble sessió surrealista per contrast, plena d’aventura, westerns i il·lusió, quilos de pipes llençades a terra i diversos descobriments que pendulaven entre Superman i la figura de Sylvia Kristell a Emmanuelle que, entre altres coses, era d’un erotisme vibrant que ens deixà a totes estabornides. Llarga vida al cel·luloide!
Sessió: No iniciada
