Hi ha algú molt vell al llindar de la vostra porta. Hi roman dia i nit, esperant que baixeu la guàrdia per esmunyir-se dins de la vostra llar. El trobareu amb expressió suplicant cada cop que obriu la porta, i allà us esperarà cada cop que la tanqueu. Pretendrà agafar el vostre lloc amb tot el dret, perquè no és pas cap intrús. Per un cop, us demano que no sigueu compassius. No permeteu que hi entri abans d’hora. Feu el cor fort, en tots els sentits. I les cames. I els braços. I el pensament. I la vostra coqueteria! Blindeu la vostra persona i no caigueu en la temptació d’acceptar el futur que us ofereix. Un cop s’instal·li a casa vostra, es passarà llargues estones al sofà perquè sortir cada cop li farà més mandra. I farà llargs monòlegs afirmant que abans la vida era millor, que el jovent està massa consentit i que la música d’ara s’ha de llençar a les escombraries sense destriar. No passarà dia sense que afirmi que la culpa de tot els nostres problemes la té la gent que ha vingut de fora. Uns dies parlarà massa, i altres dies no dirà res. Però la seua frase favorita serà dir a qui l’escolti els anys que té, esperant que el pacient oïdor li regali les orelles dient que no els aparenta pas, i que està en plena forma. I la segona serà que a la seua edat ja no pensa callar res i pot dir el que li doni la gana. Aviat sordejarà per sistema, perquè li farà mandra posar-se l’audiòfon. Arreglar-se les dents? Quina despesa més inútil. Comprar roba nova? Però si en té un armari ple! Poc a poc, l’austeritat donarà pas a la deixadesa.
El seu cercle social s’anirà fent cada cop més tancat i més estret. Les seues opinions es reforçaran a força de sentir-les repetides en el seu entorn real i virtual. No serà la falta de salut ni la soledat sobrevinguda allò que l’anirà fent cada cop més vulnerable, sinó la queixa contínua, l’autocompassió i la ferma creença que ja és massa tard per a tot.
Quan el cantant country Toby Keith li va preguntar a Clint Eastwood com aconseguia estar actiu, creatiu i en forma a punt de fer els noranta anys, el llegendari actor li va respondre que ell no permetia que el vell entrés a casa seua. La vellesa, deia el genial protagonista i director de Gran Torino, no començarà en el cos, sinó quan li permetis que hi entri.
