Sessió: No iniciada
Vaig començar a agafar-li mania a la paraula empoderament. No només perquè el corrector la subratlli en vermell, indignat en detectar un calc directe del castellà (que a la vegada l’ha fet de l’anglès), sinó perquè és la típica paraula que s’ha anat disfressant de conceptes dispersos i falsos. Cada cop que l’he vist en […]
He tancat el llibre Manual de defensa del català (Òscar Andreu, Ed. Univers) amb una riallada. La culpa l’han tingut les dues últimes ratlles, que fan referència a les cames d’una senyora que m’hauria agradat ser jo, però no m’estendré més sobre el tema. Curiosos, no us abstingueu de llegir-lo. Que hagi estat un dels […]
Si passem per alt la devastació que la pesta dels segles XV i XVI va provocar entre la població, la humanitat es troba al davant d’una davallada demogràfica sense precedents. Si ens volem expressar amb una metàfora alarmista, podríem afirmar que el gènere humà s’encamina cap a un risc d’extinció autoinfligit. Superat el primer quart […]
La religió està de moda. No sé si dir que torna a estar de moda. Però parlo de la religió de sempre, d’aquella que ens feia besar les mans dels capellans pel carrer, fer una genuflexió davant de l’altar o agenollar-nos en un confessionari per vomitar tota classe de pecats. La religió dels deu manaments, […]
La figura del padrí (padrí de bateig o padrí de mona) existeix des dels inicis dels cristianisme. Era la persona (padrí o padrina) que tenia la funció d’acompanyar els infants al llarg de la vida i donar-los suport en la fe cristiana. També se’ls confiava la cura dels fillols o filloles en cas que els […]
Que llarga se’m va fer l’entrevista que fa un parell de dies en Peyu va fer a una dona que ha publicat un llibre (que no és el mateix que ser escriptora) en l’encertadíssim programa La Renaixença. I no pas pel bon fer del presentador, que va aprofitar com va poder unes frases curtes que […]
Sempre deu ser època de guardons i reconeixements. Si no fos així, no estaríem avesats setmana sí, setmana també, a la notícia del lliurament d’un o altre premi prou important en qualsevol espai informatiu. No podré, per desconeixença, argumentar sobre les diverses condecoracions que alguns afortunats han rebut per haver excel·lit virtuosament en algun àmbit […]
La nostra infantesa habita sempre en nosaltres. És el nostre refugi i l’origen de les nostres pors, la nostra mirada ingènua i la primera percepció de la maldat. Serà l’arrel de la nostra vida adulta, allí on tornarem sovint per interpretar els nostres pensaments més recargolats o per tornar a assaborir la tendresa d’un moment. […]
Assisteixo a una conversa entre dos millennials, dits així els natius digitals que van néixer dins les darreres dècades del segle passat. Van créixer mentre la tecnologia formava part del seu dia a dia, descobrint un món nou passant sempre per la intermediació d’una pantalla amb la supervisió dels gairebé sempre ignorants progenitors que procuraven […]
Qui de nosaltres no ha utilitzat algun cop aquesta expressió quan volem donar a entendre que algú ha de carregar amb la culpa o responsabilitat d’un fet del qual n’és totalment innocent? És una expressió castellana que s’ha introduït al nostre parlar quotidià i que tothom interpreta correctament malgrat el seu origen lèxic sigui diferent. […]
