Sessió: No iniciada

Search

Teniu padrins?

La figura del padrí (padrí de bateig o padrí de mona) existeix des dels inicis dels cristianisme. Era la persona (padrí o padrina) que tenia la funció d’acompanyar els infants al llarg de la vida i donar-los suport en la fe cristiana. També se’ls confiava la cura dels fillols o filloles en cas que els […]

Sota el mateix cel

Que llarga se’m va fer l’entrevista que fa un parell de dies en Peyu va fer a una dona que ha publicat un llibre (que no és el mateix que ser escriptora) en l’encertadíssim programa La Renaixença. I no pas pel bon fer del presentador, que va aprofitar com va poder unes frases curtes que […]

La distòpia de l’ofici d’escriure

Sempre deu ser època de guardons i reconeixements. Si no fos així, no estaríem avesats setmana sí, setmana també, a la notícia del lliurament d’un o altre premi prou important en qualsevol espai informatiu. No podré, per desconeixença, argumentar sobre les diverses condecoracions que alguns afortunats han rebut per haver excel·lit virtuosament en algun àmbit […]

La pàtria petita

La nostra infantesa habita sempre en nosaltres. És el nostre refugi i l’origen de les nostres pors, la nostra mirada ingènua i la primera percepció de la maldat. Serà l’arrel de la nostra vida adulta, allí on tornarem sovint per interpretar els nostres pensaments més recargolats o per tornar a assaborir la tendresa d’un moment. […]

L’era dels idiotes

Assisteixo a una conversa entre dos millennials, dits així els natius digitals que van néixer dins les darreres dècades del segle passat. Van créixer mentre la tecnologia formava part del seu dia a dia, descobrint un món nou passant sempre per la intermediació d’una pantalla amb la supervisió dels gairebé sempre ignorants progenitors que procuraven […]

‘Pagar el pato’

Qui de nosaltres no ha utilitzat algun cop aquesta expressió quan volem donar a entendre que algú ha de carregar amb la culpa o responsabilitat d’un fet del qual n’és totalment innocent? És una expressió castellana que s’ha introduït al nostre parlar quotidià i que tothom interpreta correctament malgrat el seu origen lèxic sigui diferent. […]

Que existeixin els Reixos!

No trobeu que els Reixos –emprarem aquest mot tan ponentí perquè se sàpiga que parlem dels Mags, i no de cap monarca– haurien d’existir de veritat? Sí, ja sé què em direu, que vagi en compte, que sent el dia que és avui hem de mantenir el nostre paperot perquè fins i tot als informatius […]

Encara s’ho creu?

Pels volts de Nadal, aquesta és una pregunta que els pares i mares d’infants que encara no han superat l’envejat estadi d’innocència han d’escoltar amb certa freqüència. Generalment l’emissor és una persona adulta amb certa relació amb la família, però no tanta com per saber en tot moment l’estat de gràcia de la criatura. Aquest […]

Llengua parlada, llengua torturada

Diuen els lingüistes que les llengües evolucionen pels errors dels parlants. I fa un temps, vaig llegir en un article la següent frase d’un escriptor guanyador del premi Carlemany de Novel·la: Convé torturar la llengua perquè expressi allò que volem. Anem, doncs, en la direcció correcta. Gràcies a les xarxes socials, els barbarismes, els errors […]

Que no entri el vell

Hi ha algú molt vell al llindar de la vostra porta. Hi roman dia i nit, esperant que baixeu la guàrdia per esmunyir-se dins de la vostra llar. El trobareu amb expressió suplicant cada cop que obriu la porta, i allà us esperarà cada cop que la tanqueu. Pretendrà agafar el vostre lloc amb tot […]