La tarda del 6 de març de 1994 va ser molt especial a Lleida. El seu club de futbol, que havia aconseguit l’ascens a la màxima categoria, rebia el totpoderós Real Madrid, una constel·lació de grans jugadors entrenats per un tècnic asturià de nom Benito Floro, que precisament ha passat a la història no per les seves tàctiques sinó per l’esbroncada que va propinar als seus jugadors al descans d’aquell memorable partit per l’afició lleidatana. Sí, el Lleida, molt mal classificat, guanyava 2 a 1 a la mitja part (i així va acabar el partit), i l’escàndol de l’esbroncada, esbombada per un canal de televisió, li va costar el càrrec a l’entrenador. “¡Ganad el partido sin excusas, haced lo que os salga de la polla ahí, pero ganad coño!”. “Un equipo que el año pasado estaba en Segunda A, ¡Con el pito nos los follamos! ¡Con el pito! ¡Dios! ¿No os da vergüenza? ¡Me cago en Dios!”, són una mostra de les grolleres paraules de Floro a crits. Malauradament, tot i que el Lleida també havia guanyat al Barça al Camp Nou (0-1), va acabar baixant a Segona i des de llavors no ha aixecat el cap. Ara es troba en caiguda lliure i sembla que ja res el salvarà de la desaparició. Els deus s’han conjurat en contra –mala gestió, relacions turbulentes amb les institucions…– i els salvadors de l’entitat no han estat a l’alçada. Perquè el futbol pot ser un negoci, sí; però és un sentiment i aquí és on tot plegat esdevé una tragèdia.
Sessió: No iniciada
